Salta al contingut principal

Edurne Pasaban

 Ongi etorri Edurne!!


La sala del C.E.Gràcia estava plena a vessar, gent de peu, per les escales, esperant que arribés l'Edurne Pasaban. L'expectació era maxima i el poder de convocatoria d'aquesta jove alpinista de Tolosa (Guipuzcoa) de 34 anys va superar totes les previsions. A pesar de fer-se esperar, degut a un retard del pont aeri, ja que venía de donar una conferencia a funcionaris de Correos a Madrid, l'Edurne es va posar enseguida la gent a la butxaca amb la seva simpatía i caracter franc i animós.

Edurne Pasaban és Enginyer Tècnic Industrial i durant 4 anys va estar treballant a la fàbrica del seu pare i alternava les expedicions amb la feina. Quan la presió de l'empresa familiar va ser molt mes forta va tenir que decidir i es va abocar totalment a fer del hobby la seva profesió. Va muntar un restaurant a Zizurkil i aixó li permet dedicar-se plenament al alpinisme/himalayisme, a les col-laboracions al Filo de Lo Imposible de TVE, etc.

Actualment i des de fa 2 anys resideix a Catalunya, al CAR (Centre Alt Rendiment) de Sant Cugat). Considerada com una esportista d'elit, té un preparador fisic personal i dedica unes 3 hores diaries a entrenar.

Edurne és una dona guapa, alta, prima, fibrada, tranquila, que va començar a explicar-nos els seus principis com a muntanyenca allà al seu pais de mà dels seus pares, amants de l'excursionisme i la muntanya. La seva progresió va ser molt ràpida, degut a les seves grans facultats fisiques i mentals, i ja als 17 anys pujava al Chimborazo de 6310m., als Andes de l'Ecuador. Des d'aleshores, 9 vuitmils han sentit la seva petjada, Everest, Makalu, Cho Oyu, Lhotse, Gasherbrum II, Hidden Peak, K2, Nanga Parbat i Broad Peak.Després de pujar al cim del K2 i durant el descens a on va patir, junt amb Juanito Oiarzabal, congelacions als peus que li van portar a l'amputació de 2 falanges de dos dits, l'Edurne ens va explicar, amb tota sinceritat i emoció, el forat negre (en termes animics i de motivació) a on es va ficar i que no savía com sortir-ne durant un any llarg. Ho supera i ara, actualment,  està en el projecte d'acabar d'ascendir tots els 14 vuitmils. En aquesta empresa és una de les poquissimes dones en el món que intenten conseguir-ho.


L'Edurne ens va passar una pe-licula sobre l'ascensió del K2, molt diferent de tot lo clàssic ja vist, molt amena i distreta. A la tanda de preguntes  i a la demanda de que hi troba a la muntanya, va contestar que no era gens facil contestar però el que mes ha trobat ha sigut tenir uns companys que han esdevingut com germans seus i aixó per ella és el gran tresor que ens depara la practica d'aquest esport tan dur i sacrificat però a l'hora tan gratificant.

Per a mostra d'aquesta relació humana amb els companys i sobre tot amb els sherpes, l'Edurne ens va explicar el cas d'en Hassan, un portejador d'altura que la va acompanyar en les seves expedicions al Pakistàn, fins i tot va estar a punt d'arribar amb ella al cim del K2. Hassan, un home tot cor que viu amb la seva dona i els seus 4 fills a Hushe, un petit llogaret del NO del Pakistàn, la va escriure explicant que tenia el seu fill petit malat, que havia que operar-lo urgentment i que costava l'operació 700 euros, per a ells una fortuna. Edurne li va oferir la seva ajuda, sabem mes tard que tot havia anat bé i que el seu fill s'en havia sortit.

Eskerrik asko Edurne!!




Joan Miquel.


Dijous,31 de Gener del 2008.

Edurne Pasaban https://www.edurnepasaban.com/

Any Dona Escaladora

C.E.Gràcia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano