Salta al contingut principal

Alba

Son les deu del matí i al parking de Terradets bufa un fort vent amb un fred de mil dimonis que fa inviable posar-se a escalar i tot això fa que una vegada mes ens recordem de que a l'hivern fins les 11 no toca el sol a tota la paret. Ens tanquem a dins del cotxe i fem petar la xerrada fins les 10,30 i llavors tapats fins les orelles ens apropem a la paret. Allà tot sembla mes humà, encara que segueix fent molt de fred i els dits i els peus es queixen i es neguen a tenir sensibilitat. Sembla que escalis amb extremitats de fusta.

Comencem la primera tirada amb uns passos que ràpidament ens treuen la son de les orelles, passos certament bastant difícils i mes amb lo freds que estem. Al cap de 40m. fem reunió però ens adonem que ens equivocat, la reunió està mes abaix i a l'esquerra del dau característic. Decidim rappelar fins a trobar la reunió per tal de començar bé i no anar encigalant-nos per tot el follón de reunions i parabolts que hi ha en tot aquesta part baixa de la paret. Realment costa molt de no equivocar-te.

Com de la mateixa manera aprofito per dir que la via no comença exactament allà a on hi ha un rètol que posa"Alba" si no una mica mes a l'esquerra seguint una linea de spits/parabolts (tampoc confondre's amb el Jardí dels Deus, encara mes a l'esquerra).

Al final ens situem a la via i seguim cap amunt per un seguit de parabolts en mig d'una placa molt difícil, però tota aquesta maniobra ens ha costat quasi una hora de retràs. a partir d'aquí ja no hi ha problema i tot es va desenvolupant amb normalitat, seguint la linea de parabolts amb un lliure assequible i a on ho és tant les preses de color ens ajuden a superar-ho.

Recomanable i "disfrutona" amb alguns passos molt difícils si els fas nets, l'Alba és una de les vies guapes de Terradets i l'ambient és magnific amb la maqueta de la carretera i el trenet passant per sota els teus peus.


Resse: J.M. Horrillo



Diumenge, 10 de Gener de 2008.

Terradets (Paret de les Bagasses)

Via de l'Alba, 255m. 6a+ (A0/V+)

Cordada: Jesús Alejandre i Joan Miquel Horrillo

Horari: 4h. (1h. rectificant/retrobant la via) 


Joan Miquel.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano