Salta al contingut principal

Alba

Son les deu del matí i al parking de Terradets bufa un fort vent amb un fred de mil dimonis que fa inviable posar-se a escalar i tot això fa que una vegada mes ens recordem de que a l'hivern fins les 11 no toca el sol a tota la paret. Ens tanquem a dins del cotxe i fem petar la xerrada fins les 10,30 i llavors tapats fins les orelles ens apropem a la paret. Allà tot sembla mes humà, encara que segueix fent molt de fred i els dits i els peus es queixen i es neguen a tenir sensibilitat. Sembla que escalis amb extremitats de fusta.

Comencem la primera tirada amb uns passos que ràpidament ens treuen la son de les orelles, passos certament bastant difícils i mes amb lo freds que estem. Al cap de 40m. fem reunió però ens adonem que ens equivocat, la reunió està mes abaix i a l'esquerra del dau característic. Decidim rappelar fins a trobar la reunió per tal de començar bé i no anar encigalant-nos per tot el follón de reunions i parabolts que hi ha en tot aquesta part baixa de la paret. Realment costa molt de no equivocar-te.

Com de la mateixa manera aprofito per dir que la via no comença exactament allà a on hi ha un rètol que posa"Alba" si no una mica mes a l'esquerra seguint una linea de spits/parabolts (tampoc confondre's amb el Jardí dels Deus, encara mes a l'esquerra).

Al final ens situem a la via i seguim cap amunt per un seguit de parabolts en mig d'una placa molt difícil, però tota aquesta maniobra ens ha costat quasi una hora de retràs. a partir d'aquí ja no hi ha problema i tot es va desenvolupant amb normalitat, seguint la linea de parabolts amb un lliure assequible i a on ho és tant les preses de color ens ajuden a superar-ho.

Recomanable i "disfrutona" amb alguns passos molt difícils si els fas nets, l'Alba és una de les vies guapes de Terradets i l'ambient és magnific amb la maqueta de la carretera i el trenet passant per sota els teus peus.


Resse: J.M. Horrillo



Diumenge, 10 de Gener de 2008.

Terradets (Paret de les Bagasses)

Via de l'Alba, 255m. 6a+ (A0/V+)

Cordada: Jesús Alejandre i Joan Miquel Horrillo

Horari: 4h. (1h. rectificant/retrobant la via) 


Joan Miquel.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...