Salta al contingut principal

Sant Joan via Pa de Quilo

 Sortida amb pluja de Barcelona que acaba sent un dia fantàstic de sol.  Ens dividim i uns: Pau, Jesús i J.Miquel (antic celiàtic, m'alegro molt del miracle, company) a la via del calçotets i nosaltres, L'Ester, la Michel, el Jansan i jo  a St. Joan, al Pa de Quilo. Bé, cadascú al seu nivell.

La vía  passa de jardi a prats penjats, realment la paret no és gaire estètica però  passa en ocasions  per  llocs  verticals i entretinguts.  L'Ester per la seva experiència, ho va fer molt bé , donç va escalar com una jabata, La Michel  semblava anglesa amb la seva flema.( pensava que aniria botan) la veritat es que van disfrutar com a cossacas.

Com   a nota a destacar, abans aquesta vía estava cosida  (ja no) de pitons i ara  han possat espits. També han deixat algún invent cutre (  un ferro lligat a cadena???).

Bé,  que l'excusa era  anar a dinar a ca la Borda, cosa que no va poder ser, però  vam  passar un día d'escaladeta tranquil·la , gaudin d'un sol de maravella, i una molt bona companyia.




 

Pac.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano