Salta al contingut principal

Piulada on les bruixes no es pentinen

 Piulada on les bruixes no es pentinen... perquè ni plou ni fa Sol.

 Però de fred si que en fa!

 Esmorzem al Bruc amb en Francesc i en Wolfgang a qui ens trobem per casualitat. Ells van a escalar, per feina, i nosaltres anem d'excursió,a donar un tomb per Montserrat. Anar-hi amb e Pere és un luxe perquè és com portar una Wikipèdia que s'activa amb la veu. D'allò més còmode: Tu preguntes el que vulguis i ell sempre en sap la resposta! I és que es coneix Montserrat com pocs. Els noms de les agulles més amagades, qui les va pujar i quan i fins i tot de quina marca són els parabolts de la via de l'esquerra!! I per descomptat, segur que l'ha pujat.

Volíem endinsar-nos muntanya a munt però renoi! amb el fred que fa (el termòmetre marca 5,5ªC) i el núvol que està amb l'airet que corre... preferim buscar alguna excursió a mitja muntanya, araserada del vent i orientada a l'Est per si sortís el Sol.

 Tirem cap al Serrat del Muntaner amb l'intenció de trobar-nos amb en Francesc i en Wolfgang però un cop allà veiem que està molt a l'ombra i que hi ha molta gent. Doncs cap a la Pastereta i ja vindrem més tard.

 Darrera d'un llom apareix el dimoni! Una cabra amb unes banyes enormes rodejada d'altres cabres i cabrits (escaladors a part, eh!). Impressionant veure com es belluguen i per on! i amb aquelles banyes!!(veure la foto).

 Fem una via en una paret realment lletja...però ara ja som aquí. En Pere l'ha fet altres cops... i un cop ets de cara a la paret tot canvia. La roca és excel.lent i la discontinuïtat gairebé no es nota.

 No tenim gaire fred però jo escalo amb doble folre polar i ens sembla que preferim tornar xino-xano gaudint de cada racó que el Pere ens mostra i que l'altre via ja l'escalarem un altre dia.

 Al Bruc trobem una bona colla del GEDE que encara celebra la típica "trompa"... però ara al bar i és que els temps canvien per a tots.

 


RESUM

Dissabte, 24 de Novembre de 2007

Montserrat. Vinya Nova.

Pastereta (cara Est). via Barcelonets. 100m  6a/Ae

Material: Equipada. Només express i estreps (l'Ae és un fort desplom d'uns 5 metres i amb Ao es pot patir molt).

Cordades: Pere Forts i Joan García ; Tahís Aparicio i Pere-Joan Bosch

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano