Piulada d'una excursió gèlida de tardor

Dissabte érem a la Garrotxa en màniga curta i suant, dijous en mànigues de camisa a Madrid i a -3ºC... i avui... Mare meva, quina galipàndria que he enganxat! Em trobo fatal i quan arribo el divendres al vespre a casa truco al Pere per suggerir un canvi de plants. Volíem fer una excursió bonica per Montrebei però amb aquestes temperatures (baixes en l'ambient i altes en el meu cos) més val que ho deixem per un altre dia.

El Pere em sembla que és de les poques persones que entenen la diferència que faig jo entre les excursions (verticals o no) i les escalades. Ell sap que jo ja no escalo i m'entén encara que ell no sempre comparteix aquesta idea. Avui però, havíem quedat per a una bonica excursió i malgrat el fred i el malament que em trobo no estem pas disposats a renunciar-hi. Ben aviat, remenant el bagul de les il.lusions, en surt una. Sant Honorat. Quin lloc tant encisador...llàstima de la mala qualitat del rocam, però mira que n'és de bonic el lloc. Decidim donar-hi un volt. Ens fa gràcia pujar a l ' Agulla del Corb. És una curiosa roca separada d'un massís quasi inaccessible  dit Roca del Corb i on hi ha les runes d'una ermita (Sant Salvador. Em ve a la memòria St.Salvador d'Horta, també en un rocam. Té alguna relació aquest Sant amb les pedres?) al cim. Hi ha una via molt ben equipada per l'Indi que puja per plena cara Est on hi toca el Sol. Parabolts, Sol, dificultat molt moderada, lloc encisador...qui es pot resistir a enfilar-se per allà? Jo no.I el Pere tampoc. La via és curta i aviat som al cim. Un rappel ens torna al peu de la via Anglada que ni de bon tros es veu tant equipada. Una canal i tornem al peu de la paret. A l'ombra fa molt de fred però al Sol i malgrat la tos i mal de gola que no em deixa respirar encara s'hi pot sobreviure raonablement bé. Així doncs tot i renunciar a un altre tram vertical per raons òbvies de salut (aresta idil.lica), donem la volta sencera al massís per un camí ben marcat. La sorpresa és una cova molt gran convertida en casa. La casa del Corb (poc originals amb els noms en aquestes contrades, oi?). Ara en ruïnes, però encara s'hi pot entrar i veure'n les habitacions, la cuina... Interessant i divertit.

Ens ho hem passat bé i com en un conte de l' Astèrix acabem amb un pantagruèlic dinar a l'area de Guissona. Ja ho saps: Estil cutre de gran superfície, ple de romanesos, etc... però tanta carn com vulguis i només per quatre euros!!

Quina llàstima: Un dia que m'ho he passat tant bé i que torno d'hora a casa...i m'estic mig morint, de manera que la festa acaba amb un combinat de Frenadol, Ibuprofé i la manta del llit fins al coll.

RESUM

Alt Urgell- Moles de Sant Honorat (Sur)

Roca del Corb. Via Anazasi. 100m V+Ae

Totalment equipada amb parabolts. 16 cintes. Els estreps poden anar bé als desploms de la 1ª tirada.

En Pere arregla el rappel del cim de 35m canviant les bagues i deixant un maillon.

Cordada excursionista (ja,ja!!): Pere Forts i Pere-Joan Bosch