Ens trobem amb el Carles (Langas), que feia molt de temps que no ens veiem, al bar massificat Anna (que l'amplien!) i decidim d'anar fer l'Aresta Ribes, ja que tant el Pau com el Carles, imperdonablement, no l'havien fet encara.
El Carles concideix amb un amic (el Marcos) de Venezuela, que després ja veuriem que té un altissim nivell i quedem per fer 2 cordades. Ja quan feiem l'aproximació ja veiem que hi ha un munt de cordades a l'aresta Ribes i quan arribem al peu de via trobem una altre cordada fent els preparatius preliminars.Només veient amb la rapideç i celeritat amb que es posaven els peus de gat marxem corrents cap un altre lloc pensant que s'ens faria de nit darrera d'aquesta Cordada Llampec.
Com que tenim la Roca Gris al costat i s'ens tiraba el temps al damunt, enfilem cap allí a la via Little Big Horn.
Pujant per la canal ens començen a tirar pedres de la paret de la dreta, cridem CABROOOONS!!!, que ens matareu!!, i es clar els cabrons no van contestar, es mes, vam tenir que fugir de l'allau de pedres que ens tiraven a sobre. Ja se sap les cabres pobretes no ens entenen, i com que no les maten no tenen por, i allà estan, elles, apedregant escaladors malparits i delincuents que ossem pertorbar la seva tranquilitat. Per allà, a la zona de la Vinya Nova hi ha un ramat de cabres salvatges i assessines amb les que hi ha que anar amb molt de compte. No se qui devia de ser la ment privilegiada que se li va acudir de "REINTRODUIR" la cabra salvatge a Montserrat, però es va quedar ben descansat el fill de puta. Jo escalo a Montserrat des que tenía 15 anys (1967) i mai, MAI, havia vist una cabra ni res que se li semblés (bé, algun escalador cabra boja si) i no entenc aquest tema de la reintroducció. Interessos, potser?. Mal pensat que és un.
De la via, dir que és un itinerari molt ben traçat i DIFICIL, que si no tens el grau assolit de 6c/7a et toca tirar de cintes i tot així costa un munt.
En la 3a. tirada posen 7a si ho fas net, però jo el vaig fer ben brut i em sembla recordar que en algun lloc en prou feines vaig tocar la roca.
El que va ser una passada va ser veure com feia la tirada de primer l'amic d'en Carles, el Marcos, que semblava que fos fàcil, sense tocar ni una cinta, tot net, 7a. Hi ha gent amb un nivellàs i el Marcos n'es un.
De totes formes la via es força recomanable, encara que, pel meu gust, és millor anar una mica mes sobrat del que hi vaig anar jo. Cosa que tampoc és gaire dificil.
Gelid diumenge, 18 de Novembre de 2007.
Montserrat. Vinya Nova.
Roca Gris, via Little Big Horn. 170m. 6c/7a. (obligat 6a/A0)
Cordades: Carles Canós/Marcos + Pau Tetua/Joan Miquel Horrillo
Unes abraçades, tribulers i tribuleres.
Joan Miquel.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.