Salta al contingut principal

L'iniciat piulant

Davant la insistència reiterada dels companys de l'athos i no athos a iniciar-me en aquesta nostra empresa de piar constantment intentaré deixar de banda l'idea, que tan em dificulta això de comunicar-me a través d'internet, de no saber que dir-li a la pantalla d'un ordinador i comunicar-vos que aquest diumenge em vaig desbirgar! sisi, per fi he aconseguit entrar en el mont de l'escalada clàssica com a capdavanter, anat per davant, sense tenir una corda que em marqui el camí, i la veritat es que ha estat increïble.
 
Primer m'haig de referir a tú paquito. Quan et vaig demanar que em diguessis d'una via fàcil i ben equipada per probar sort, el que intentava evitar era això de trobar-me els dos últims llargs completament desequipats; per sort em vai trobar el sensei (pau) que em va deixar en joc de friends, que tot i poc necessaris em varen ajudar a això d'estabilitzar el "psique" que és el que més males passades juga.
 
La via va ser l'Esparraguera, V+, 170m. una de les típiques de montserrat, crec, molt asequible i sense cap complicació. on mes vaig disfrutar va ser en el 2n llarg, tot i que, tb en el 3r, 4rt, 5e, 1er, ... la veritat es que a tot arreu!!!!
 
Com a "pega" comentar, per si algú passa per alli, que al baixar de l'últim rappel se'm va quedar la corda enganxada en una sabina i vaig haver d'abandonar-la xq era de nit i n portava ni una trista lot. vaig d'eixar-hi una noteta amb el meu telf... em ve de gust comprovar si encara hi ha algú a qui li vingui de gust realitzar un acte de bona fè. ja us veig a tots demà a veura si podeu aconseguir-la, no per tornar la corda al seu propietari, sinò per tenir-ne una de més.
 
en fi, ja no podeu retreure'm que no dic res.

A10. Eloi

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano