Cresta del Ferran - Alta Garrotxa

 Fa poc temps que no en sabia ni tant sols la seva existència. Un dia algú em diu que ha fet la cresta del Ferran a prop d'Olot i em sona a ben poca cosa tot i que em desperta la curiositat. Una cresta a la Garrotxa?... En un Vèrtex hi surt la fitxa i penso que és un lloc que deu ser bonic. Però, clar, estic molt enfeinat escalant i no puc perdre el temps amb coses tant senzilles...

Sortosament ja no escalo i això em permet conèixer llocs nous i sobretot amb uns altres ulls i un altre esperit. Així , quan em truca en Pep per proposar-me aquesta excursió no dubto en sumar-me a la colla.

 Ja sabeu que està fent una tardor de temps esplèndid i per tant us podeu imaginar l'ambient que es pot trobar als boscos de la Garrotxa. Simplement magnífic.

Gràcies a que anem amb un tot terreny i amb un conductor que el sap aprofitar ens estalviem un bon troç de caminada i aparquem a menys de mitja hora de la cresta.

És estrany. Un lloc boscós i de muntanyes de lloms rodons i al bell mig hi surt aquesta cresta blanca del millor calcari, similar al de la Sud del Pedra. És com una espina dorsal que sobresurt uns pocs metres per sobre el bosc. Penso que si la cresta viatgés a uns quants metres més del terra i també del nivell del mar seria una prestigiosa escalada pirinenca. La dificultat hi és baixa, però no pas gaire més fàcil que una cresta de Salenques o Llosàs. Això si, amb un entorn molt més amable i menys impressionant i compromès.

 Cal destacar el curiós forat que es creua a la part baixa i algun tram que queda una mica penjat a una timba que sense fer posar els pels de punta si que et recorda que cal parar atenció. Tot i així fem tota la cresta amb bambes i només utilitzem la corda per un rappel d'uns vint metres i una tirada de també uns vint metres i de III/IV.

 Malgrat i la curta alçada del cim es gaudeix d'una bona vista sobre el Pirineu Oriental i la Garrotxa. Impressionant la vista sobre la cinglera de Gicatriu, o paret de Sadernes. La baixada es fa per un amable i bonic camí ben traçat i marcat. A la part final hi ha un mas abandonat (possible refugi) i més avall es passa per un forat que entrant-hi amb frontal podem gaudir d'una curta galeria que comunica amb un avenc que sense corda no crec que s'hi pugui baixar.

 

Finalment i per si hi penses anar algun dia, et faig dues recomanacions:

A Oix, el restaurant Cristina. Bona acollida i bon menjar a preu "normal", i també a Oix i a la carnisseria, no et perdis els llardons que hi fan.

 

RESUM

Dissabte, 10 de novembre de 2007

Pre-Pirineu. Alta Garrotxa

Cim del Ferran (910m). Via Cresta del Ferran. Una pila de metres. Dif. II/III amb una tirada de IV-. Molt difícil per a caminadors i molt fàcil per a escaladors.

Material: Una corda pel rappel i material per rappelar. Un parell de bagues i unes tres o quatre express. A la tirada de IV- hi ha un parell de claus casolans i al començament de la via alguns parabolts que en principi no calen.

Horari: Amb parades per esmorzar i tota la pesca estem unes 4h30'.

 

Cordada: Pep Sibilla, Àlex Medina, Josep Mª i Pere-Joan