Les 5,30 del matí. Plou. Em trobo amb el Jesus i el Pau i sota el paraigües decidint el que fem. Pinta malament, amb ganes però, accepto anar fins el lloc aviam que passa.
Ja pel camí deixa de ploure i mes endavant comencem a veure clarianes en el cel. Però quan arribem a Pont de Montanyana esta tot tapat i fa un fred que pela, 3 graus.
Penso: avui pringarem. Però quan sortim d'esmorçar, veiem amb sorpresa que esta tot tapat.... però de BLAU!!.
Avui els de dalt han decidit regalar-nos amb un dia radiant, sense vent i amb una temperatura ideal a la paret orientada al sol.
La paret S. del Pic de Sant Cugat és molt ampla i gran i ens costa una mica trobar el camí fins el peu de la via. Bé, de fet ens equivoquem i en comptes de anar a buscar un seguit de fites que arrenca de l'altre banda de la central electrica, li fotem pel dret i ens liem una mica.
La Calçotets és una via directa fins dalt d'una torre a 320m del terra, passant per unes plaques compactes i tecniques, dificils però molt ben assegurades. Comparteix la cuarta tirada amb la via Calcetes, una fisura que es veu des de molt lluny i que es una de les tirades mes maques. També a destacar com a molt maques, L1, L3, L6, L7 i com a molt dificil L8, però maca i espectacular.
El descens es fa amb 6 rappels que s'empalmen sense dificultat i es recuperen perfectament tambe sense masses problemes.
Via molt maca, interessant i molt recomanable. Una petita obra mestre del Luichy i companyia. Enhorabona.
Pic de Sant Cugat
Via Calçotets 320m. 6c (V+ obligat)
Horari via: 4h. Cotxe-cotxe: 6h30.
Cordada: Pau Tetua, Jesus Alejandre i Joan Miquel Horrillo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.