Salta al contingut principal

La Santa Sena

 Després d'una infinitat de correus finalment la llista va ser quantiosa per el sopar pos-vacacional.

N'hi han col-legues que no han pogut venir, com: la Cari, el Ferranillo, el Ritchie, el Jansan, el Balta, el Periodista, el Pep. I d'altres...... perqué no els ha estat possible.

La trobada ha estat al Foment Martinenc, que quasi ja és casa nostra, el dijous vint-i-set de setembre a les 21:30, be, la cosa va començar una mica més tard.. Ja se sap, uns no troven el seu vehicle, d'altres es queden enganxats a un macro embotellament gàcies a The Police, l'ajudant del cuiner ( en Toni Gil), a les nou encara hi era al rocòdrom del gim i encara habia de matar al bròquil..., tot de cara.

La velada va ser genial, agradablament distendida. En quan al sopar unes variades i esquisites viandes, seques amb calamarçets, unes bonísimes gambes i navalles a la planxa, cargols, uns bons caldos, café, copa i puro.

I abans de marxar la ensulfatada que aqui teniu:



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano