Cap del Ras - Via Niltina
Per fi, ahir va tocar fer la Niltina, després d'un abandonament d'aquesta primavera. Aparcant el cotxe sota les parets ens vam trobal el PGB i un company seu, que van a fer la Redrum. Fem petar la xerrada mentres ens posem guapus, per continuar-la després de nou al cim i durant la baixada.
La via és semiequipada, amb els passos més difícils ben protegits. Però això no vol dir que es pugui anar d'A0 en A0 allà on pica, ni molt menys! Hi ha algunes tirades fàcils (1ª, 3ª, 6ª) i la 9ª tampoc no presenta problemes, però les altres cinc tirades tenen força substància.
La segona tirada ja et posa a prova amb passos prou fins i obligats, la quarta és molt difícil allà on la ressenya diu 'Savina precària'. Ho deu ser per la desesperació que l'escalador mitjà té quan hi arriba... i s'hi agafa com si fos un flotador de salvació en alta mar.
La cinquena tirada té uns passos raros al principi de 6a+, després una fissura a protegir. La setena tirada comença sota un gran serbal que surt d'un sistema de fissures enormes i al qual de tant en tant s'hi tira tota una manada de gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), fent un soroll escandalós, per menjar-se les seves baies aparentment delicioses, i arriba ràpidament a una placa vertical totalment llisa i compacta, que per sort es pot solucionar amb un A0 o dos, perquè si no... El final d'aquesta tirada és una placa de 6a+ amb franges horitzontals bones i prou grans per progressar adequadament, encara que s'ha de forçar la vista i els altres sentits per no anar avall en lloc d'amunt!
La següent tirada, que és la 8ª, també és una placa llisa, ja més tumbada, però no menys difícil. Hi ha un pas finet finet d'adherència per arribar al cinquè parabolt.
En fi, una via per gaudir si tens un bon nivell d'escalada. Si no, val més portar algú que et solucioni les tirades difícils. Una anteneta també pot anar bé, però no et permetria resoldre tots els passos (p.e. el de la savina).
Resum:
Via Niltina, Cap del Ras, 10.10.2009
300 m, 6b+/6a obligat (possiblement més).
Material: friends de totes les mides, dels micros més petits fins al Camalot #3
Horari: 5 hores llargues
Cordada: Josep i Wolfgang
Wolfgang
Niltina cosa fina
La Niltina es una d’aquelles vies que existeixen perquè dos il•luminats han vist unes plaques interessants allà a lo mes alt, que pinten be. I per arribar allà dalt, han buscat un camí que hi porti, peti qui peti, a base de superar els sòcols inferiors, per unes línies impures i burdes. En realitat es el que hi ha en aquestes parets secundaries, on el fenomen de l’escalada apareix quan les demes parets del macis, comencen a estar saturades. Ja se sap, quan arribem tard a la festa ens toca ballar amb la mes lletja (parafrasejant a aquell) i les vies d’aquests indrets son com un plat fred de menú.
Vista des del cotxe, se’m treuen les ganes de pujar-hi!. Encara que, com som de bona pasta i de les penes fem alegries, ens fixem en altres al•licients que no son els purament tècnics. Els 180 graus de paisatge que ens deixa veure la paret satisfan al mes exigent.
Les grans aus rapinyaires llueixen les seves arts i dominen l’espai aeri, quasi sense esforç. El soroll del silenci es trencat per algun aldarull llunya, be d’ocells disputant-se un cuc, algun vehicle, algun escalador que crida. Ens sentim afortunats per saber gaudir de l’esforç inútil, del sacrifici estèril. A cada llarg li busquem el bo i millor, tot esperant arribar a aquells panys grisos de calcari sputnik...
Entre llarg i llarg, amples rapisses i jardins farcits de farigoles i romanins ens afalaguen amb aromes del Montsec.
Un cop hi som, i anem escalant, tampoc es tant lletja!. D’acord, no te l’ambient de les grans vies. No te un buit esfereïdor. Està bastant equipadota. Te rapisses i jardins....Però gaudim dels passatges verticals i de les sorpreses que ens va deparant el recorregut.
I es que la bellesa autentica no es la que es veu a simple vista. No sempre esta en la pell del que mirem si no en els nostres ulls.
Un cop al cim, ens trobem amb els 180 graus restants. I vaja 180! Un dia ventat i net ens deixa veure tots aquells cims del Pirineus que intentem anomenar des de la nostra
ignorància:
I així ens donen les 4 de la tarda. Contents i feliços, plens de res, anem baixant del Montsec d'Ares.
Niltina, Cap del Ras AGER
290 m. 6b i A0 al 6c. Força equipada, posem uns 4 friends en total
Si voleu veure un vídeo de : pau al tube
Pau i Langas
Per fi, ahir va tocar fer la Niltina, després d'un abandonament d'aquesta primavera. Aparcant el cotxe sota les parets ens vam trobal el PGB i un company seu, que van a fer la Redrum. Fem petar la xerrada mentres ens posem guapus, per continuar-la després de nou al cim i durant la baixada.
La via és semiequipada, amb els passos més difícils ben protegits. Però això no vol dir que es pugui anar d'A0 en A0 allà on pica, ni molt menys! Hi ha algunes tirades fàcils (1ª, 3ª, 6ª) i la 9ª tampoc no presenta problemes, però les altres cinc tirades tenen força substància.
La segona tirada ja et posa a prova amb passos prou fins i obligats, la quarta és molt difícil allà on la ressenya diu 'Savina precària'. Ho deu ser per la desesperació que l'escalador mitjà té quan hi arriba... i s'hi agafa com si fos un flotador de salvació en alta mar.
La cinquena tirada té uns passos raros al principi de 6a+, després una fissura a protegir. La setena tirada comença sota un gran serbal que surt d'un sistema de fissures enormes i al qual de tant en tant s'hi tira tota una manada de gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), fent un soroll escandalós, per menjar-se les seves baies aparentment delicioses, i arriba ràpidament a una placa vertical totalment llisa i compacta, que per sort es pot solucionar amb un A0 o dos, perquè si no... El final d'aquesta tirada és una placa de 6a+ amb franges horitzontals bones i prou grans per progressar adequadament, encara que s'ha de forçar la vista i els altres sentits per no anar avall en lloc d'amunt!
La següent tirada, que és la 8ª, també és una placa llisa, ja més tumbada, però no menys difícil. Hi ha un pas finet finet d'adherència per arribar al cinquè parabolt.
En fi, una via per gaudir si tens un bon nivell d'escalada. Si no, val més portar algú que et solucioni les tirades difícils. Una anteneta també pot anar bé, però no et permetria resoldre tots els passos (p.e. el de la savina).
Resum:
Via Niltina, Cap del Ras, 10.10.2009
300 m, 6b+/6a obligat (possiblement més).
Material: friends de totes les mides, dels micros més petits fins al Camalot #3
Horari: 5 hores llargues
Cordada: Josep i Wolfgang
Wolfgang
Niltina cosa fina
La Niltina es una d’aquelles vies que existeixen perquè dos il•luminats han vist unes plaques interessants allà a lo mes alt, que pinten be. I per arribar allà dalt, han buscat un camí que hi porti, peti qui peti, a base de superar els sòcols inferiors, per unes línies impures i burdes. En realitat es el que hi ha en aquestes parets secundaries, on el fenomen de l’escalada apareix quan les demes parets del macis, comencen a estar saturades. Ja se sap, quan arribem tard a la festa ens toca ballar amb la mes lletja (parafrasejant a aquell) i les vies d’aquests indrets son com un plat fred de menú.
Vista des del cotxe, se’m treuen les ganes de pujar-hi!. Encara que, com som de bona pasta i de les penes fem alegries, ens fixem en altres al•licients que no son els purament tècnics. Els 180 graus de paisatge que ens deixa veure la paret satisfan al mes exigent.
Les grans aus rapinyaires llueixen les seves arts i dominen l’espai aeri, quasi sense esforç. El soroll del silenci es trencat per algun aldarull llunya, be d’ocells disputant-se un cuc, algun vehicle, algun escalador que crida. Ens sentim afortunats per saber gaudir de l’esforç inútil, del sacrifici estèril. A cada llarg li busquem el bo i millor, tot esperant arribar a aquells panys grisos de calcari sputnik...
Entre llarg i llarg, amples rapisses i jardins farcits de farigoles i romanins ens afalaguen amb aromes del Montsec.
Un cop hi som, i anem escalant, tampoc es tant lletja!. D’acord, no te l’ambient de les grans vies. No te un buit esfereïdor. Està bastant equipadota. Te rapisses i jardins....Però gaudim dels passatges verticals i de les sorpreses que ens va deparant el recorregut.
I es que la bellesa autentica no es la que es veu a simple vista. No sempre esta en la pell del que mirem si no en els nostres ulls.
Un cop al cim, ens trobem amb els 180 graus restants. I vaja 180! Un dia ventat i net ens deixa veure tots aquells cims del Pirineus que intentem anomenar des de la nostra
ignorància:
- Allò d’allà deu ser el Posets...no?
- No se nano, lo que si que sé es que allò es el Turbón
I així ens donen les 4 de la tarda. Contents i feliços, plens de res, anem baixant del Montsec d'Ares.
Niltina, Cap del Ras AGER
290 m. 6b i A0 al 6c. Força equipada, posem uns 4 friends en total
Si voleu veure un vídeo de : pau al tube
Pau i Langas
langas!, jo he fet aquesta via, encara que amb la prosa poètica que la piules mhan tornat a venir ganes. El cas es que no et sabria dir si el que més en crida latenció, son els 180º, que daguna forma és estar a la banda oposada(que a mi, només pel nom, ja em sedeueix) o es més aviat, les arts de les aus rapinyaires. Ei!, i que mhi han un carro. Tú si que saps de fer prosa...
ResponEliminaLha fet dues vegades i no es tant lletxa, personalment la trobo força be, lambient no es Montrebei , pero es el mateix de totes les vies dels Puntals dAger, a on a totes les vies hi han feixes descape. Gracies als equipadors que deixen temps i diners, mols escaladors gaudeixen de vies i itineraris sense posar-hi res per la seva banda ..
ResponEliminaEi, guapo el vídeo! Llàstima que lhagis tallat allà on sacaba, quan comencen uns passos divertits... La perspetiva de la placa anterior(7ª tirada 6a+) és fantastica. Quins comentaris a lentrada de la reunió! Felicitats per la via i el vídeo, mhauré destudiar aquesta nova tecnologia. Salut
ResponEliminaEi Jisus, només he entès que et molaria repetir-la... jajaja No pretenc desmerèixer la feina de ningú. Només dic que vista desde el carro sembla un cagarro! Un cop hi pujes, no està mal. El vídeo es de la càmera de fotos, filmat mentre asseguro. I ja saps el que diuen, que els homes no sabem fer bé dues coses alhora! Un dia que anem 3, miraré d’aconseguir una càmera com cal i podem fer uns planos guapos. Apa, salut i rostolls
ResponEliminaSi que aneu forts!, en varios llargs vaig posar mes de 4 friends. La via es una petita joia que esdevindra una classica.
ResponElimina