Encara que a la guia del Ponotx, de recent aparició i per cert molt bona, la descriu com cinc estrelles i a més 'ruta ideal para la época estival', ens hem tingut de despullar en arribar a peu de via. Es d'hora, son quarts de vuit quan comencem a escalar i la calor ja és important. Potser si pot servir també per l'època estival però una mica mes tard del migdia, ja que és Nord-est i en aquestes terres el sol apreta.
A la primera tirada ens trobem a uns deu mts. de terra una fissura en semiarc i invertida, que ens deixarà bocabadats. La sensació del tacte de la roca i com entren les peces és molt bona. Un cop acabada aquesta trobem una nova fissura en diagonal a la dreta, o millor dit, la continuació de l'anterior que ens porta fins a la reunió. A mi em va resultar aquesta segona fissura més difícil que la primera, que és força espectacular però que es deixa fer prou bé. Reunió penjada i de un parabolt que podem complementar amb un altre del segon llarg encara que està una mica lluny.
La visió del segon llarg ens deixa preocupats. Vertical, vermellós i el tacte dels cantos una mica polits. On no n'hi ha més remei trobem tres parabolts que anem alternant amb peces mitjanes fins que el diedre s'eixampla una mica i trobem uns passos obligats abans del pont de roca. Aquí ens va saltar una petita llastra de un pam quadrat, que ja tenia un cert moviment, i que era clau per la mà esquerra. Segurament ara ha quedat una mica més difícil. A partir del pont de roca agafem un diedre cap a la dreta amb un esperonet que no saps ben bé com agafar-lo. Maco però estrany.
Segueixen dos llargs mes relaxats, bonics i divertits. Divertit sobre tot per el 'verdadero escollo a los mas fornidos'. Un forat prou petit entre R3 i R3-bis que haurem de passar fent moviments de contorsió i millor sense material, o bé fer-lo per l'exterior encara que es veu bastant complicat.
Nou canvi de reunió i enllestim el cinquè llarg. Vertical, de gotes d'aigua i de roca excel.lent. Cal para atenció i en passar el tercer pitó continuar amb tendència a l'esquerra i no tirar per les xapes de la dreta que corresponen a la via Andròmeda.
Amb això hem arribat a la guinda del pastís i segons referències que llegim: el millor diedre del Ponotx. En aquell moment a sota d'ell no m'ho va semblar. Ens mirava altaner, pelat, seriós, desafiant... Calia posar-nos per feina i mica en mica anem progressant i protegint per aquell diedraco que no baixa de intensitat fins al final. Uns parabolts mes a dalt, en una placa llisa de la dreta, ens dona un cert respir i treu tensió. En acabar cal continuar protegint per enllestir els darrers passos aeris i acrobàtics. Un darrer llarg fàcil per acabar i només ens queda remuntar entre blocs fins al cim del Llom del Lleó. Una curta baixada ens porta al collet que el separa del Ponotx i des d'aquí un corriolet poc fressat en direcció Est fins trobar un altre corriol més marcat i fitat que els ferrateros fan servir i que ens encaminarà fins els dos ràpels (25 i 35) per acabar la baixada.
sisè llarg i suant
Dilluns de Pentecosta/2012
Fem servir tascons, joc de camalots fins al 3,5 (repetint mitjans) i bagues
Aravela:tres primers llargs
A la primera tirada ens trobem a uns deu mts. de terra una fissura en semiarc i invertida, que ens deixarà bocabadats. La sensació del tacte de la roca i com entren les peces és molt bona. Un cop acabada aquesta trobem una nova fissura en diagonal a la dreta, o millor dit, la continuació de l'anterior que ens porta fins a la reunió. A mi em va resultar aquesta segona fissura més difícil que la primera, que és força espectacular però que es deixa fer prou bé. Reunió penjada i de un parabolt que podem complementar amb un altre del segon llarg encara que està una mica lluny.
Primer llarg
La visió del segon llarg ens deixa preocupats. Vertical, vermellós i el tacte dels cantos una mica polits. On no n'hi ha més remei trobem tres parabolts que anem alternant amb peces mitjanes fins que el diedre s'eixampla una mica i trobem uns passos obligats abans del pont de roca. Aquí ens va saltar una petita llastra de un pam quadrat, que ja tenia un cert moviment, i que era clau per la mà esquerra. Segurament ara ha quedat una mica més difícil. A partir del pont de roca agafem un diedre cap a la dreta amb un esperonet que no saps ben bé com agafar-lo. Maco però estrany.
L2, abans del pont de roca
Segueixen dos llargs mes relaxats, bonics i divertits. Divertit sobre tot per el 'verdadero escollo a los mas fornidos'. Un forat prou petit entre R3 i R3-bis que haurem de passar fent moviments de contorsió i millor sense material, o bé fer-lo per l'exterior encara que es veu bastant complicat.
Nou canvi de reunió i enllestim el cinquè llarg. Vertical, de gotes d'aigua i de roca excel.lent. Cal para atenció i en passar el tercer pitó continuar amb tendència a l'esquerra i no tirar per les xapes de la dreta que corresponen a la via Andròmeda.
el forat
Amb això hem arribat a la guinda del pastís i segons referències que llegim: el millor diedre del Ponotx. En aquell moment a sota d'ell no m'ho va semblar. Ens mirava altaner, pelat, seriós, desafiant... Calia posar-nos per feina i mica en mica anem progressant i protegint per aquell diedraco que no baixa de intensitat fins al final. Uns parabolts mes a dalt, en una placa llisa de la dreta, ens dona un cert respir i treu tensió. En acabar cal continuar protegint per enllestir els darrers passos aeris i acrobàtics. Un darrer llarg fàcil per acabar i només ens queda remuntar entre blocs fins al cim del Llom del Lleó. Una curta baixada ens porta al collet que el separa del Ponotx i des d'aquí un corriolet poc fressat en direcció Est fins trobar un altre corriol més marcat i fitat que els ferrateros fan servir i que ens encaminarà fins els dos ràpels (25 i 35) per acabar la baixada.
sisè llarg i suant
Dilluns de Pentecosta/2012
Fem servir tascons, joc de camalots fins al 3,5 (repetint mitjans) i bagues
Resse
Jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada