Després d'unes setmanes de descans forçat, el cap de setmana passat vaig desafiar-ho tot: la tendinitis, el metge, la bona voluntat, les recomanacions, els elements naturals, la roca... en una paraula, vaig tornar a tocar pedra natural!
Havent passat per un règim escalatori més que dur per quedar-me lluny de les parets durant un temps, dedicant els caps de setmana passejant per les serres de Sant Llorenç i Obac, per fi una anima caritativa em convida a sortir a passar el dia a Malanyeu. Ells són molts i no ve d'un... quina sort! A més a més, el grup és prou obert com per encaixar en qualsevol de les cordades. Mentres no apretin gaire... penso.
Finalment, ens distribuim en dues vies, la Stoc de Coc que ja havia fet i per tant s'hi posen els companys en dues cordades, i nosaltres que fem una via més modesta i de la nostra condició, ja que la Clara també pateix d'alguna lesió, i no li convé apretar gaire. Triem la E-Pirimountains, oberta el 2007 per Francesc Sunyol. Ben equipada, roca excel.lent, dificultat més que moderada, i traçat prou interessant per passar-hi una estona ben agradable. A més, la companya comença a prendre contacte amb el friends, que col.loca intuitivament i amb bon ull, tot un èxit.
Un cop dalt, un petit descans sota els rajos del sol de la tarda que malhauradament comencen a amortigar-se per la presència de núvols alts, i cap avall en dos ràpels en una de les vies del costat.
De forma similar, ahir sant tornem-hi! Però en un altre lloc: triem la Josep Maria Andreví, dels germans Masó, a la Miranda de Can Jorba. La Lurdes té el tormell lesionat, i per tant no ens costa gaire estar d'acord amb la tria de la via: aproximació curta, i dificultat més que moderada. Ella porta alguna ressenya més d'una via nova al costat de l'amic Joan Asín, però no sabem ben bé on és el peu de via i ho deixem córrer. A més, a la placa de les vies més concorregudes com ara la Sol Solet, vint-i-tres cordades i cinquanta-vuit grimpaires, com a mínim. En canvi, al pany que triem nosaltres estem sols. No serà per la primera tirada... jaja! I és que la primera xapa està una mica alta, i el pas per arrbar-hi prou finet. No obstant, amb l'ajut de l'arbre finalment hi arribem sense patir gaire, però una mica sí...
La primera tirada aprofita de forma elegant un esperó i després una placa, continuant de la mateixa manera a les tirades superiros esquivant de forma intel.liguent alguns obstacles naturals en forma d'arbustos, herbes o simplement mala roca. Només a dalt, al final de la última tirada, la roca és una mica descomposta.
Per aquesta via sí que convé portar algun que altre friend petit i mitjà. Col.loquem sobretot les mides del semàfor d'Aliens, fins al taronge.
Per cert, algun col.lega taliban ha sabotejat la reunió de dalt, tot tallant els dos parabolts que hi havia. Segurament devia pensar que amb el pi del costat n'hi ha prou i no cal tanta ferralla, però estic convençut que aquesta persona no ha vist en sa vida un arbre gros arrancat. I més tractant-se d'un pi, que tenen només arrels superficials, i que com és el cas d'aquest exemplar, rep una bona quantitat d'aigua en els episodis de pluja, cosa que queda demostrada per tota la terra i pedres barrejades i retingudes pel mateix entremat de l'arbre. Ell no tindrá la culpa si plou fort uns dies i després ve una ventada i per tant va cap avall, però tot plegat fa una mica d'angúnia muntant el ràpel en aquest exemplar d'arbre tort, que no té tronc vertical sinó totalment horitzontal i recargolat. En fi... visca el incivisme, l'individualisme mal entès, i la gamberreria. Però va aguantar, almenys una vegada més.
Resums:
Malanyeu, 25.2.2012
Via E-Pirimountains, uns 90 m en tres tirades.
Màxim obligat V, en lliure 6a+ (tercera tirada)
Material: algun friend petit-mitjà pot anar bé, però no és imprescindible.
Companys de cordada: Clara/Wolfgang
Can Jorba, 3.3.2012
Via Josep Maria Andreví, uns 100 m en tres tirades
Màxim obligat V, pas d'entrada de la via finet.
Material: friends petits i mitjans, a partir de l'Alien blau i fins al Camalot 0,75 o 1
Companys de cordada: Lurdes/Wolfgang
Havent passat per un règim escalatori més que dur per quedar-me lluny de les parets durant un temps, dedicant els caps de setmana passejant per les serres de Sant Llorenç i Obac, per fi una anima caritativa em convida a sortir a passar el dia a Malanyeu. Ells són molts i no ve d'un... quina sort! A més a més, el grup és prou obert com per encaixar en qualsevol de les cordades. Mentres no apretin gaire... penso.
Finalment, ens distribuim en dues vies, la Stoc de Coc que ja havia fet i per tant s'hi posen els companys en dues cordades, i nosaltres que fem una via més modesta i de la nostra condició, ja que la Clara també pateix d'alguna lesió, i no li convé apretar gaire. Triem la E-Pirimountains, oberta el 2007 per Francesc Sunyol. Ben equipada, roca excel.lent, dificultat més que moderada, i traçat prou interessant per passar-hi una estona ben agradable. A més, la companya comença a prendre contacte amb el friends, que col.loca intuitivament i amb bon ull, tot un èxit.
Un cop dalt, un petit descans sota els rajos del sol de la tarda que malhauradament comencen a amortigar-se per la presència de núvols alts, i cap avall en dos ràpels en una de les vies del costat.
La primera tirada aprofita de forma elegant un esperó i després una placa, continuant de la mateixa manera a les tirades superiros esquivant de forma intel.liguent alguns obstacles naturals en forma d'arbustos, herbes o simplement mala roca. Només a dalt, al final de la última tirada, la roca és una mica descomposta.
Per aquesta via sí que convé portar algun que altre friend petit i mitjà. Col.loquem sobretot les mides del semàfor d'Aliens, fins al taronge.
Per cert, algun col.lega taliban ha sabotejat la reunió de dalt, tot tallant els dos parabolts que hi havia. Segurament devia pensar que amb el pi del costat n'hi ha prou i no cal tanta ferralla, però estic convençut que aquesta persona no ha vist en sa vida un arbre gros arrancat. I més tractant-se d'un pi, que tenen només arrels superficials, i que com és el cas d'aquest exemplar, rep una bona quantitat d'aigua en els episodis de pluja, cosa que queda demostrada per tota la terra i pedres barrejades i retingudes pel mateix entremat de l'arbre. Ell no tindrá la culpa si plou fort uns dies i després ve una ventada i per tant va cap avall, però tot plegat fa una mica d'angúnia muntant el ràpel en aquest exemplar d'arbre tort, que no té tronc vertical sinó totalment horitzontal i recargolat. En fi... visca el incivisme, l'individualisme mal entès, i la gamberreria. Però va aguantar, almenys una vegada més.
Resums:
Malanyeu, 25.2.2012
Via E-Pirimountains, uns 90 m en tres tirades.
Màxim obligat V, en lliure 6a+ (tercera tirada)
Material: algun friend petit-mitjà pot anar bé, però no és imprescindible.
Companys de cordada: Clara/Wolfgang
Can Jorba, 3.3.2012
Via Josep Maria Andreví, uns 100 m en tres tirades
Màxim obligat V, pas d'entrada de la via finet.
Material: friends petits i mitjans, a partir de l'Alien blau i fins al Camalot 0,75 o 1
Companys de cordada: Lurdes/Wolfgang
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada