Ahir vam aprofitar un dia esplèndid i de caloreta per comprovar el sempre canviant estat d'equipament i reequipament del Diedre Farreny, a la Roca Alta. Havia firat un Camalot del 4 per Reis i tot, per si una de les fissures grosses el demanés.
La veritat és que no havia fet aquesta via absolutament clàssica, i del tot recomanable pels amants de vies poc equipades. El seu traçat és del tot lògic, ja visible des de lluny, inconfundible.
El primer llarg et posa les piles des del bon principi, amb roca trencada, més que dubtosa. Són com escates grosses, i no n'hi ha cap que no balli. Això encara seria acceptable si no fos per trossos on les preses només cauen en mirar-les. Per sort hi ha un parell d'arbres a mitja tirada on assegurar-se, però fins i tot un dels dos arbres està a punt d'arrencar-se, de tant ferm anclatge...
Segona tirada, roca encara a vigilar...
La segona tirada encara és una mica de transició, per terreny variat fins a una gran savina, aquí la roca ja millora considarablement. Però no serà fins a la tercera tirada on comença el festival de diedres, bavareses, fissures i xemeneies, que dura fins a la cinquena reunió gairebé. Trobarem força espàrrecs de parabolts sense xapes, si portem femelles del 10 i plaques recuperables, ens podem assegurar d'aquesta forma adicional. Si no, algun clau vell, alguna baga resseca, algun espit... però els ferros entren a discreció de l'escalador, siguin aliens del semàfor, friends mitjans o Camalots grossos. I els tascons serveixen igualment.
Nosaltres portàvem la ressenya de l'Escalatroncs on posa 10 cintes exprés, però en portàvem 16 i a la tercera tirada gairebé em quedo sense. És llarga igual que la quarta, d'uns 40m, i no està de més portar un bon grapat de cintes exprés, millor llargues.
La ressenya indicava la tercera reunió pel diedre principal, sota un sostre, i amb espits. Però la roca hi semblava tant trencada, de tipus tartera, que vam optar per pujar per la placa de la dreta, i improvitzar una reunió just on comença un nou diedre poc pronunciat, sobre un clau vell, un arbre gairebé mort, i un friend del 0,5. Uns metres més avall hi ha dos espàrrecs de parabolt, d'una reunío que algú ha decidit desmuntar, i la roca hi és boníssima.
A la quarta tirada vam malinterpretar la reunió a la savina gegantesca, la vam anar a buscar més a l'esquerra del propi diedre. Després, un petit flanqueig una mica aeri però fàcil ens va tornar a portar a la via original, a sota d'un tronc d'abre gros mort.
Resum: 7.1.2012
Diedre Farreny, Roca Alta, Vilanova de Meià, Resse: Roca calenta
165m de via en 6 tirades, gairebé tot per equipar. Dificultat màxima obligada: V/V+
Material: friends de totes les mides, de petits fins al Camalot 3. El 4 també hi cap en més d'una ocasió si el portes, però és prescindible. Tascons útils també. I una bona dosis de nervis per la primera tirada. Un altre dia provaria entrar per l'Amadeus.
Companys de cordada: Txell, Wolfgang
La veritat és que no havia fet aquesta via absolutament clàssica, i del tot recomanable pels amants de vies poc equipades. El seu traçat és del tot lògic, ja visible des de lluny, inconfundible.
El primer llarg et posa les piles des del bon principi, amb roca trencada, més que dubtosa. Són com escates grosses, i no n'hi ha cap que no balli. Això encara seria acceptable si no fos per trossos on les preses només cauen en mirar-les. Per sort hi ha un parell d'arbres a mitja tirada on assegurar-se, però fins i tot un dels dos arbres està a punt d'arrencar-se, de tant ferm anclatge...
Segona tirada, roca encara a vigilar...
La segona tirada encara és una mica de transició, per terreny variat fins a una gran savina, aquí la roca ja millora considarablement. Però no serà fins a la tercera tirada on comença el festival de diedres, bavareses, fissures i xemeneies, que dura fins a la cinquena reunió gairebé. Trobarem força espàrrecs de parabolts sense xapes, si portem femelles del 10 i plaques recuperables, ens podem assegurar d'aquesta forma adicional. Si no, algun clau vell, alguna baga resseca, algun espit... però els ferros entren a discreció de l'escalador, siguin aliens del semàfor, friends mitjans o Camalots grossos. I els tascons serveixen igualment.
Nosaltres portàvem la ressenya de l'Escalatroncs on posa 10 cintes exprés, però en portàvem 16 i a la tercera tirada gairebé em quedo sense. És llarga igual que la quarta, d'uns 40m, i no està de més portar un bon grapat de cintes exprés, millor llargues.
Fantàstic diedre fissurat de la 3ª tirada
La ressenya indicava la tercera reunió pel diedre principal, sota un sostre, i amb espits. Però la roca hi semblava tant trencada, de tipus tartera, que vam optar per pujar per la placa de la dreta, i improvitzar una reunió just on comença un nou diedre poc pronunciat, sobre un clau vell, un arbre gairebé mort, i un friend del 0,5. Uns metres més avall hi ha dos espàrrecs de parabolt, d'una reunío que algú ha decidit desmuntar, i la roca hi és boníssima.
A la quarta tirada vam malinterpretar la reunió a la savina gegantesca, la vam anar a buscar més a l'esquerra del propi diedre. Després, un petit flanqueig una mica aeri però fàcil ens va tornar a portar a la via original, a sota d'un tronc d'abre gros mort.
Sortint de la quarta reunió improvitzada
Resum: 7.1.2012
Diedre Farreny, Roca Alta, Vilanova de Meià, Resse: Roca calenta
165m de via en 6 tirades, gairebé tot per equipar. Dificultat màxima obligada: V/V+
Material: friends de totes les mides, de petits fins al Camalot 3. El 4 també hi cap en més d'una ocasió si el portes, però és prescindible. Tascons útils també. I una bona dosis de nervis per la primera tirada. Un altre dia provaria entrar per l'Amadeus.
Companys de cordada: Txell, Wolfgang
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.