Ens dirigim cap a la Noguera, on la previsió és menys dolenta, no sense passar abans pel bar Sport de Bellcaire, on trobem el Joan Boter amb els seus col·legues que tenen intenció de dirigir-se al Futbolín, i el Jesús, la Yolanda, el Pau i en Pere, que s'havien proposat fer mal a Sant Llorenç.
Un cop finalitzades les més que agradables converses pre-escalatòries i dispersades les respectives colles, nosaltres anem directament al Barranc dels Grillons d'Àger, per aprofitar les hores encara sense pluja.
El sector està ple a vessar, has de buscar vies per escalfar perquè gairebé totes estan ocupades. I tothom amb la nova guia Lleida Climb sota el braç, que ha donat una popularitat adicional inesperada al sector.
Pels que no hi heu anat mai: és un lloc on tothom pot trobar el seu Karma, sobretot a l'hivern, perquè és cara sud i arresarat dels vents. Hi ha vies per tots els gustos i tots els pressupostos, de quarts fins algun 8è, encara que hi predominin els sisens. Llargàries de 15 metres fins a 60 (en dos llargs). Tot excel·lentment equipat amb parabolts, moltes reunions amb mosquetó, algunes amb anelles. Vaja, un lloc de luxe i per disfrutar. Ambient internacional, això sí, jeje...
Només voldria destacar una via de 35m que em va agradar molt i que es diu Antiparques. És molt guapa i variada, comença amb un diedre que a voltes escup una mica, continua per una placa super compacta, i acaba amb un diedre - bavaresa. No provem la segona tirada, també de 6a+, que ja es fa fosc.
La nit la passem al porxo del cementiri d'Àger, al ressó dels nínxols que devíem tenir als nostres clatells... però s'hi dorm molt bé, sobretot si a fora plou, jaja!
L'endemà tot està xop i divaguem que què? Finalment els companys dels nínxols (perdó: del porxo) decideixen anar a la caça del bolet, nosaltres fem cap a la Pala Alta on busquem també una via esportiva, encara que sigui de 4 llargs, la Heroes del Silencio. Molt ben reequipada amb parabolts i algun clau residual, convida a escalar entre xapes. No us confongueu amb la ressenya si porteu l'antiga del llibre, que només contempla tres llargs. En aquest cas, el segon llarg que tu esperes que sigui de Vè, es converteix en un mur de sorpreseta de 6b (no obligat, això sí). L'última tirada és xulísima, vertical i amb bona presa, encara que les llastretes tinguin aspecte de trencar-se en qualsevol moment...
Com que la via és curteta, decidim fer-ne una altre més fàcil, i encara més equipada, la Brothers Ruiz a la Pala Alta. Aquesta via em va sorprendre molt gratament, pel seu traçat elegant, la bona roca, l'equipament abundant, i sobretot el mur final que li dona la cirereta al pastís.
Resum:
Diumenge 20.11.2011 / Company de cordada: Alexis
Pala del Coll: Via Heroes del Silencio
4 tirades curtetes, total 85m. 6a/6b/V/6a+, màxim obligat V+/6a
Reequipada amb parabolts del 10. No cal portar res, encara que algun alien pot entrar en alguna fissureta. Ressenya a Lanochedelloro.
Pala Alta: Via Brothers Ruiz
4 tirades, total 120m. IV+/V/IV/V+ (obligat)
Equipament molt abundant a base d'espits. Ressenyes: les que vulguis a la www.
Wolfgang
Un cop finalitzades les més que agradables converses pre-escalatòries i dispersades les respectives colles, nosaltres anem directament al Barranc dels Grillons d'Àger, per aprofitar les hores encara sense pluja.
El sector està ple a vessar, has de buscar vies per escalfar perquè gairebé totes estan ocupades. I tothom amb la nova guia Lleida Climb sota el braç, que ha donat una popularitat adicional inesperada al sector.
Pels que no hi heu anat mai: és un lloc on tothom pot trobar el seu Karma, sobretot a l'hivern, perquè és cara sud i arresarat dels vents. Hi ha vies per tots els gustos i tots els pressupostos, de quarts fins algun 8è, encara que hi predominin els sisens. Llargàries de 15 metres fins a 60 (en dos llargs). Tot excel·lentment equipat amb parabolts, moltes reunions amb mosquetó, algunes amb anelles. Vaja, un lloc de luxe i per disfrutar. Ambient internacional, això sí, jeje...
Només voldria destacar una via de 35m que em va agradar molt i que es diu Antiparques. És molt guapa i variada, comença amb un diedre que a voltes escup una mica, continua per una placa super compacta, i acaba amb un diedre - bavaresa. No provem la segona tirada, també de 6a+, que ja es fa fosc.
La nit la passem al porxo del cementiri d'Àger, al ressó dels nínxols que devíem tenir als nostres clatells... però s'hi dorm molt bé, sobretot si a fora plou, jaja!
L'endemà tot està xop i divaguem que què? Finalment els companys dels nínxols (perdó: del porxo) decideixen anar a la caça del bolet, nosaltres fem cap a la Pala Alta on busquem també una via esportiva, encara que sigui de 4 llargs, la Heroes del Silencio. Molt ben reequipada amb parabolts i algun clau residual, convida a escalar entre xapes. No us confongueu amb la ressenya si porteu l'antiga del llibre, que només contempla tres llargs. En aquest cas, el segon llarg que tu esperes que sigui de Vè, es converteix en un mur de sorpreseta de 6b (no obligat, això sí). L'última tirada és xulísima, vertical i amb bona presa, encara que les llastretes tinguin aspecte de trencar-se en qualsevol moment...
Com que la via és curteta, decidim fer-ne una altre més fàcil, i encara més equipada, la Brothers Ruiz a la Pala Alta. Aquesta via em va sorprendre molt gratament, pel seu traçat elegant, la bona roca, l'equipament abundant, i sobretot el mur final que li dona la cirereta al pastís.
Resum:
Diumenge 20.11.2011 / Company de cordada: Alexis
Pala del Coll: Via Heroes del Silencio
4 tirades curtetes, total 85m. 6a/6b/V/6a+, màxim obligat V+/6a
Reequipada amb parabolts del 10. No cal portar res, encara que algun alien pot entrar en alguna fissureta. Ressenya a Lanochedelloro.
4 tirades, total 120m. IV+/V/IV/V+ (obligat)
Equipament molt abundant a base d'espits. Ressenyes: les que vulguis a la www.
Wolfgang
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada