Sis de sucre, igual que de cafè. Tres racions dobles per sopar, fuet, formatge i fruits secs. I de friends i empotradors?. Tots, inclòs el del 5 'persiaca' ....
Cal parar atenció el que vols i el que necessites. Un excés de pes ens matarà a la forta pujada que tenim fins al refugi Victory, des de la Plataforma de Noguera del Barranc i pel camí de les Zetas. Encara més si és com en el nostre cas que preveiem que el refugi estarà sense guarda per no ser cap de setmana i has de carregar més del desitjat.
Si està obert, tindrem cantina, sopar (sempre que es reservi) i birres. En cas contrari, només aigua i el refugi obert que en cas de mal temps ens podrem aixoplugar.
A mesura que anem pujant intento endevinar quines són aquelles puntes que vaig veient, ja que sóc novici en aquestes terres. Ella el coneix bé i em va traient de dubtes a mesura que anem pujant per la 'Zetas', on la panoràmica és cada vegada més àmplia. Un cop al refugi ja comences a identificar les línies que en tantes ressenyes has vist, la verticalitat de les seves puntes. Recordes aquell text que has llegit: 'Gairebé totes les vies estan desequipadas (hay algunos clavos fijos y rarísamamente chapas').
Un itinerari força evident que ressegueix l'esperò sudest de la punta que aprofita el darrer llarg de la Rivas-Acuña. Escalada fàcil i agradable on els talibans no tenen on rascar per estar totalment desequipada..., o bé ja han passat per allà.
Un cop al cim de la punta María Luisa la primera idea era continuar fins al Torreón per el que s'anomena el 'cresterio'. No ho veiem clar, massa rebuscat anant cercant el camí entre els diversos blocs i puntes que conformen la cresta i optem per fer la baixada en un ràppel de 60mts. fins a la canal. Posteriorment veiem que els ràpels es millor fer-ho en dos per el perill de que les cordes es quedin enganxades, com a nosaltres ens va passar. Encara que amb una mica de esforç vam poder treure-les. A mig ràpel, a les plaques de la punta que ens agafa a la nostra dreta en sentit de descens, trobem unes bagues per poder muntar aquest segon ràpel.
Cal parar atenció el que vols i el que necessites. Un excés de pes ens matarà a la forta pujada que tenim fins al refugi Victory, des de la Plataforma de Noguera del Barranc i pel camí de les Zetas. Encara més si és com en el nostre cas que preveiem que el refugi estarà sense guarda per no ser cap de setmana i has de carregar més del desitjat.
Si està obert, tindrem cantina, sopar (sempre que es reservi) i birres. En cas contrari, només aigua i el refugi obert que en cas de mal temps ens podrem aixoplugar.
A mesura que anem pujant intento endevinar quines són aquelles puntes que vaig veient, ja que sóc novici en aquestes terres. Ella el coneix bé i em va traient de dubtes a mesura que anem pujant per la 'Zetas', on la panoràmica és cada vegada més àmplia. Un cop al refugi ja comences a identificar les línies que en tantes ressenyes has vist, la verticalitat de les seves puntes. Recordes aquell text que has llegit: 'Gairebé totes les vies estan desequipadas (hay algunos clavos fijos y rarísamamente chapas').
- Punta Maria Luisa/Variante que no conozco o Talibanes de la roca. ***
Un cop al cim de la punta María Luisa la primera idea era continuar fins al Torreón per el que s'anomena el 'cresterio'. No ho veiem clar, massa rebuscat anant cercant el camí entre els diversos blocs i puntes que conformen la cresta i optem per fer la baixada en un ràppel de 60mts. fins a la canal. Posteriorment veiem que els ràpels es millor fer-ho en dos per el perill de que les cordes es quedin enganxades, com a nosaltres ens va passar. Encara que amb una mica de esforç vam poder treure-les. A mig ràpel, a les plaques de la punta que ens agafa a la nostra dreta en sentit de descens, trobem unes bagues per poder muntar aquest segon ràpel.
- Torreónde los Galayos/Sur Clásica. ***
- Torre Amezúa/Gerardo-Rafa. ****
A partir d'quí la via ja està molt més neta i ja veus de que va la festa. Fins arribar al diedre tenim un deu metres molt fins de placa amb p etites fissures en diagonal amb les que treballem amb aliens. Un cop en els díedres, i durant quatre llargs, l'escalada es torna més física fins passats els sostres on tenim alguns passos de kuki. Els sostres és fan prou bé, son més espectaculars que difícils, i el punt crític el trobem quan els mateixos sostres es tornen en diedre vertical, amb uns vells pitons que no acabes de fiar-te, i parar a equipar aquest tram cansa. Per fi l'alegria arriba en divisar el tan famós burí en el que has flanquejar cap a la dreta uns metres fins a reunió on poder agafar aire novament.
La resta son dos llargs més sense complicacions entre plaques i blocs cimers.
Una de les vies que més ens ha agradat.
El dessitg i el neguit d'aquesta via no parava a dins nostre i la nit anterior en parlar amb els conquenses, Pedro i Edu, de les particularitats de la via ens vam decidir. Ja l'havíem triada com a final de festes.
Espectacular i imprescindible.
Per aquestes vies hem fet servir dos jocs de friends fins al nº 3, un joc ben complert d'aliens i un d'empotradors més quinze cintes.
Ressenyes Hnos. Cano: paredesdelmundo
La resta son dos llargs més sense complicacions entre plaques i blocs cimers.
Una de les vies que més ens ha agradat.
- Torreón de los Galayos/Underground-Malagón. ****
El dessitg i el neguit d'aquesta via no parava a dins nostre i la nit anterior en parlar amb els conquenses, Pedro i Edu, de les particularitats de la via ens vam decidir. Ja l'havíem triada com a final de festes.
Espectacular i imprescindible.
Per aquestes vies hem fet servir dos jocs de friends fins al nº 3, un joc ben complert d'aliens i un d'empotradors més quinze cintes.
Ressenyes Hnos. Cano: paredesdelmundo
jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.