Dissabte 15 d'octubre amb el Pere Joan i l'Arseni varem fer aquesta via a la paret d'Aragó de Montrebei. La via te gairebé 600 metres (15 tirades ) i va a la esquerra de l'espero Sud.
Ens va cridar l'atenció per que era un lloc a on no hi havíem estat mai, a més de ser una de les vies més llargues de Montrebei, també va influenciar molt els comentaris d'un blog molt conegut que transcric:
Pero lo más importante es que nos pareció una vía bien guapa y que de ninguna manera debería relegarse a la categoría de coleccionistas, sino a la de clásica absolutamente a repetir. Grado asequible, buen equipamiento, buena roca y bien larga. Claro que tiene algún tramo sucio o medio roto, estamos en Montrebei, pero bien pocos y en caso de repetirse se irían limpiando. Dificilmente encontraremos en el Montsec un itinerario con esta longitud, dificultad y calidad de roca.
La realitat totalment diferent, ja la primera tirada comença amb un flanqueig d'una cornisa plena d'herba que marca com serà tota la via. Els primer llargs van per dintre d'una canal que a estones es xemeneia i altres no, la roca patina, esta plena de pols i a més es trenca, inclòs quan t' apoyes amb l'espatlla en els passos de xemeneia.
A la meitat de la via et surts a fora de la canal per unes plaques d'herba amb troços de roca, desprès venen dos tirades amb sortides de terra i herbes.
La tirada de les tisores de podar cal agafar-se dels aritjols, desprès bé un llarg de xemeneia amb una sortida expo amb roca cutre per anar a parar al lloc més curiós de la via (la ressenya en diu el ojo del ciclope), desprès queden tres tirades a on la herba i mala roca ens acompanyen fins la sortida.
L'equipament , a les tirades que n'hi ha, es l'habitual a la zona de les vies més clàssiques; a les altres cal posar forces peces de protecció. Varem utilitzar els micros C3 de camalot, semàfor repetit d'Aliens i camalots fins el 4,5, a més dels tascons.
L'aproximació es la mateixa fins el peu de la Cade i desprès remuntar peu de paret fins el començament, total 2 h 30 contant les pèrdues de camí.
En resum, via de col·leccionistes amb troços de roca més que discreta (de bona poca), molta herba i punxes. No la recomano.
Josep Coll Ramon
Pero lo más importante es que nos pareció una vía bien guapa y que de ninguna manera debería relegarse a la categoría de coleccionistas, sino a la de clásica absolutamente a repetir. Grado asequible, buen equipamiento, buena roca y bien larga. Claro que tiene algún tramo sucio o medio roto, estamos en Montrebei, pero bien pocos y en caso de repetirse se irían limpiando. Dificilmente encontraremos en el Montsec un itinerario con esta longitud, dificultad y calidad de roca.
A la meitat de la via et surts a fora de la canal per unes plaques d'herba amb troços de roca, desprès venen dos tirades amb sortides de terra i herbes.
L'aproximació es la mateixa fins el peu de la Cade i desprès remuntar peu de paret fins el començament, total 2 h 30 contant les pèrdues de camí.
En resum, via de col·leccionistes amb troços de roca més que discreta (de bona poca), molta herba i punxes. No la recomano.
Josep Coll Ramon
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada