La Cabrera, Pico de la Miel

• Rivas-Acuña

Fem la nostra presa de contacte amb certa prudència i escollim aquesta via, per ser a primera vista, de les més assequibles. Ja en el segon llarg i per la nostra esquerra en la Casera Atómica, establim conversa amb un parell de Cabreros. Ens expliquen que es fa poc la via en què estem i que més amunt es torna una mica bruta per les poques repeticions. Optem finalment per sortir per els darrers llargs de la via Julito. En conjunt bona via per saber de que va el tema per aquí.

Ressenya deAl loro que me desadherencio/Diego López

• Espolón Manolín

En jutjar pel traç dibuixat en tota la paret pel pas d'escaladors, és la via que més es repeteix. De dificultat moderada i lògica, amb plaques d'adherència, fissures de bons cants, bavareses guapes i bons diedres són els atributs d'aquesta molt bona i famosa via. Imprescindible.

Ressenya:Txastimendiak

• Chocolate

Una mica més posats en el tema al dia següent volem alguna cosa més picant. Encara que la idea era la Piloto, una cordada per davant ens va fer canviar els plans i triar la Chocolate.
A destacar el primer llarg amb una bavaresa un xic polida i que no queden molt bé els estris. Convé saltar-ne una reunió intermèdia i continuar per el diedre fins a la R amb dos parabolts i anella. Fer menció també del tercer llarg en que es comença flanquejant un sostre per l'esquerra, volta a la dreta sobre del sostre i ja per la fissura de dits que cada vegada es torna més vertical. Sembla ser que aquest llarg es feia antigament en artificial, ara es protegeix amb aliens i tascons. És clar, cada peça que poses és un empotrament de dits que et lleves. I aquests estan molt justos.

Ressenya: del blog de Jesús Almarza

Hem fet servir per aquestes vies, una dotzena de cintes, un joc de camalots fins el nº 3, altre d'aliens i els tascons.

jesús