Salta al contingut principal

La Cabrera, Pico de la Miel

  • Rivas-Acuña

Fem la nostra presa de contacte amb certa prudència i escollim aquesta via, per ser a primera vista, de les més assequibles. Ja en el segon llarg i per la nostra esquerra en la Casera Atómica, establim conversa amb un parell de Cabreros. Ens expliquen que es fa poc la via en què estem i que més amunt es torna una mica bruta per les poques repeticions. Optem finalment per sortir per els darrers llargs de la via Julito. En conjunt bona via per saber de que va el tema per aquí.


Ressenya deAl loro que me desadherencio/Diego López


  • Espolón Manolín
En jutjar pel traç dibuixat en tota la paret pel pas d'escaladors, és la via que més es repeteix. De dificultat moderada i lògica, amb plaques d'adherència, fissures de bons cants, bavareses guapes i bons diedres són els atributs d'aquesta molt bona i famosa via. Imprescindible.


Ressenya:Txastimendiak

  • Chocolate
Una mica més posats en el tema al dia següent volem alguna cosa més picant. Encara que la idea era la Piloto, una cordada per davant ens va fer canviar els plans i triar la Chocolate.
A destacar el primer llarg amb una bavaresa un xic polida i que no queden molt bé els estris. Convé saltar-ne una reunió intermèdia i continuar per el diedre fins a la R amb dos parabolts i anella. Fer menció també del tercer llarg en que es comença flanquejant un sostre per l'esquerra, volta a la dreta sobre del sostre i ja per la fissura de dits que cada vegada es torna més vertical. Sembla ser que aquest llarg es feia antigament en artificial, ara es protegeix amb aliens i tascons. És clar, cada peça que poses és un empotrament de dits que et lleves. I aquests estan molt justos.





Ressenya: del blog de Jesús Almarza


Hem fet servir per aquestes vies, una dotzena de cintes, un joc de camalots fins el nº 3, altre d'aliens i els tascons.

jesús
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...
9 comentaris
Més informació

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...
13 comentaris
Més informació

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...
15 comentaris
Més informació