El passat diumenge, que havia de ser passat per aigua sí o sí, vam decidir no renunciar al nostre pla inicial de tastar la Puigmal del Cavall, tot desafiant les males previsions. Al final ens en vam sortir amb la nostre, esquivant la pluja que atacava pel nord i pel sud, encara que hagi estat per un pèl.
La via és un autèntic viote, la fama que té no la té perquè sí. És una escalada clàssica per excel·lència, obligada i compromesa. Gràcies (o no) a un reequipament i posterior desequipament, les primeres cinc tirades estan pràcticament netes, tret d'alguns claus vells o de museu.
La primera tirada, on alguns autors (P. Soldevila) hi posa 3er, ja s'ha d'escalar en més d'un punt (ara li donen IV+). Va per una canal amb arbres i arbustos, on la roca està força trencada. Reunió en una plataforma còmode, passat l'últim arbre, sobre dos parabolts.
La segona tirada va per un diedre que es deixa fer prou bé. Hi trobarem dos claus en 30 metres, però es deixa reforçar a voluntat. El Soldevila li dona Vè, alguna altre ressenya 6a, que deu ser pel pas final de sortida del diedre.
A la tercera tirada s'ha de donar la talla ja al principi, amb uns passos fins i obligats en diedre lleugerament desplomat, a equipar al gust amb friends petits i mitjans, i tascons. 6a+.
La quarta tirada comença també amb un diedre, per continuar ficant-se mica en mica a la gran xemeneia, on abans d'entrar-hi de ple hi trobarem 3 parabolts. Després, un cop ficat dins de la xemeneia, es pot assegurar prou bé amb un tascó mitjà, un friend gran (Camalot 4, o fins i tot el 5 si el tens, per no haver-te de ficar fins al fons del gran forat negre), i després un altre friend però petit, ja sortint cap a l'esquerra. Aquest tram de la xemeneia es pot fer també en part per fora, en diedre, però tens un pati que deu n'hi do...
La cinquena tirada, per mi és l'estrella. Continua per un tram curt de xemeneia fàcil, per buscar un espit que balla, flanquejant cap a la dreta, i ja no tant fàcil. Després comença un festival de A1 a equipar al gust, per arribar a un pont de roca amb bagues podrides però bones, i continuar rapant per la fissura desplomada desequipada. Dur i laboriós... Per cert, el Soldevila li dona 6b+ en lliure, en canvi en alguna altre ressenya he llegit 7a. Jo em crec més aviat la segona xifra, encara que no ho vam poder comprovar, jaja!
A partir de la sisena tirada, el panorama canvia radicalment. S'acaben les xemeneies, diedres i fissures a equipar, i l'escalada passa a ser de placa típica montserratina. A més, les dues tirades estan cosides de parabolts, per anar en A0 si cal, o en A1e, al desplom i segons el grau que tingui cadascú. Nosaltres, decidits a evitar de mullar-nos en aquestes últimes tirades, vam tirar de cintes el més ràpid possible, i gràcies a aquesta decisió vam poder arribar al cim encara secs.
Les reunions estan totes equipades amb parabolts, això sí, i tret de les dues primeres, totes tenen anelles per rapelar.
Resum:
Via Puigmal, Cavall Bernat
230 m d'escalada en 7 tirades, mà xim obligat V+ o 6a, i Ae
Via poc equipada a les primeres 5 tirades. Portar material de tot, i abundant: tascons de totes les mides, microfriends o Aliens, i Camalots fins al 4 (o el 5, si el tens). Nosaltres portàvem repetits els números 0,75 fins al 3.
Reunions rapelables tret de les primeres dues.
Horari: 6 hores i escaig.
Companys de cordada: Blai / Wolfgang
La via és un autèntic viote, la fama que té no la té perquè sí. És una escalada clàssica per excel·lència, obligada i compromesa. Gràcies (o no) a un reequipament i posterior desequipament, les primeres cinc tirades estan pràcticament netes, tret d'alguns claus vells o de museu.
La primera tirada, on alguns autors (P. Soldevila) hi posa 3er, ja s'ha d'escalar en més d'un punt (ara li donen IV+). Va per una canal amb arbres i arbustos, on la roca està força trencada. Reunió en una plataforma còmode, passat l'últim arbre, sobre dos parabolts.
Quart llarg, un cop dins de la xemeneia, només val l'autoprotecció i no sempre fàcil
La segona tirada va per un diedre que es deixa fer prou bé. Hi trobarem dos claus en 30 metres, però es deixa reforçar a voluntat. El Soldevila li dona Vè, alguna altre ressenya 6a, que deu ser pel pas final de sortida del diedre.
A la tercera tirada s'ha de donar la talla ja al principi, amb uns passos fins i obligats en diedre lleugerament desplomat, a equipar al gust amb friends petits i mitjans, i tascons. 6a+.
La quarta tirada comença també amb un diedre, per continuar ficant-se mica en mica a la gran xemeneia, on abans d'entrar-hi de ple hi trobarem 3 parabolts. Després, un cop ficat dins de la xemeneia, es pot assegurar prou bé amb un tascó mitjà, un friend gran (Camalot 4, o fins i tot el 5 si el tens, per no haver-te de ficar fins al fons del gran forat negre), i després un altre friend però petit, ja sortint cap a l'esquerra. Aquest tram de la xemeneia es pot fer també en part per fora, en diedre, però tens un pati que deu n'hi do...
Cinquena, laboriosa i difícil sortida de l'A1
La cinquena tirada, per mi és l'estrella. Continua per un tram curt de xemeneia fàcil, per buscar un espit que balla, flanquejant cap a la dreta, i ja no tant fàcil. Després comença un festival de A1 a equipar al gust, per arribar a un pont de roca amb bagues podrides però bones, i continuar rapant per la fissura desplomada desequipada. Dur i laboriós... Per cert, el Soldevila li dona 6b+ en lliure, en canvi en alguna altre ressenya he llegit 7a. Jo em crec més aviat la segona xifra, encara que no ho vam poder comprovar, jaja!
A partir de la sisena tirada, el panorama canvia radicalment. S'acaben les xemeneies, diedres i fissures a equipar, i l'escalada passa a ser de placa típica montserratina. A més, les dues tirades estan cosides de parabolts, per anar en A0 si cal, o en A1e, al desplom i segons el grau que tingui cadascú. Nosaltres, decidits a evitar de mullar-nos en aquestes últimes tirades, vam tirar de cintes el més ràpid possible, i gràcies a aquesta decisió vam poder arribar al cim encara secs.
Les reunions estan totes equipades amb parabolts, això sí, i tret de les dues primeres, totes tenen anelles per rapelar.
Contents d'haver desafiat el temps de pluja
Resum:
Via Puigmal, Cavall Bernat
230 m d'escalada en 7 tirades, mà xim obligat V+ o 6a, i Ae
Via poc equipada a les primeres 5 tirades. Portar material de tot, i abundant: tascons de totes les mides, microfriends o Aliens, i Camalots fins al 4 (o el 5, si el tens). Nosaltres portàvem repetits els números 0,75 fins al 3.
Reunions rapelables tret de les primeres dues.
Horari: 6 hores i escaig.
Companys de cordada: Blai / Wolfgang
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.