- Pic de Sant Cugat, via Xicoia
El començament es just al canto de la carretera i cal anar en comte per no tirar pedres ja que van directament als cotxes i a les persones que puguin passar pel camí que va a la central elèctrica.
L'últim llarg es fa per la cresta afilada que ens porta a un collet a on hi ha el descens amb un ràpel de 55 m.
La via es recomanable , però cal anar amb molta precaució per les pedres que van a la carretera. Te 7 tirades i esta equipada amb parabolillos del 8, però caldrà posar algun alien o friend. El grau obligat es de V+.
Possiblement és una de les millors vies de Cavallers, encara que el grau no es molt alt amb respecte a altres vies de la zona, la poca assegurança fixa que té amb la necessitat de protegir les tirades la converteixen amb una via diferent, en particular la fissura bavaresa de la quarta tirada. Totes les tirades son bones, inclòs la ultima tirada de V+ .
El grau obligat es de 6a + i cal dur un joc duplicat del semàfor d'Aliens i els Camalot del 0,75 al 4 (recomanable repetir l'1 i el 2), a més de 16 cintes.
La baixada es fa amb un ràpel de 60 m, des de la ultima reunió.
L'aproximació des de la presa de Cavallers es de l'ordre d'hora i mitja a peu de via.
Sortim de la presa de Cavallers a les 6 del mati i a les 10 arribem a peu de via, si no es coneix el camí que va directe des de el pas de l'Os des de la ruta que va al Ventosa i Calvell , es aconsellable arribar pràcticament al refugi i desprès anar carenant pel camí poc traçat que va al Pa de Sucre i punta Harle. Nosaltres vam fer això al anar i al baixar varem baixar directes al pas de l'Os .
A peu de via la roca i el traçat es veuen molt be, però tot canvia quan fas els primers metres, el granet que des de lluny es veu excepcional, esta tot ple de sorreta i amb descomposició, semblant al que hi ha als penya-segats de la Costa Brava, l'equipament fixa es molt just, a les reunions nomes hi ha un parabolt i les plaques de V+ s'han de protegir amb emplaçaments dubtosos,. L'estat de la roca es manté fins la ultima tirada, llevat de troços puntuals.
El grau de la via es apretat, els V costen i els V+ encara més.
Tot plegat ,fa que a mi la via no em va agradar, a p esa r que el recorregut i ambient es excepcional. M'ha decebut la mala qualitat de la roca, fa uns anys havia fet una via que hi ha 100 metres a la dreta i la roca era força bona, possiblement aquesta via passa per llocs que hi ha molta erosió per elements naturals.
Es necessari un joc de tascons petits , els micros de la Camalot i semàfor de Aliens a mes del Camelots del 0,75 al 2.
La baixada del cim es complicada, la podeu trobar al mateix lloc de la ressenya, nomes afegir que quan heu passat el Musol de Tumeneja, hi ha un ràpel que amb 60 m ens diposita al terra i evita l'últim destrepe força arriscat.
Al final del dia a les 9 de la nit arribàvem al cotxe.
- Comalestorres, via Blues
Possiblement és una de les millors vies de Cavallers, encara que el grau no es molt alt amb respecte a altres vies de la zona, la poca assegurança fixa que té amb la necessitat de protegir les tirades la converteixen amb una via diferent, en particular la fissura bavaresa de la quarta tirada. Totes les tirades son bones, inclòs la ultima tirada de V+ .
El grau obligat es de 6a + i cal dur un joc duplicat del semàfor d'Aliens i els Camalot del 0,75 al 4 (recomanable repetir l'1 i el 2), a més de 16 cintes.
La baixada es fa amb un ràpel de 60 m, des de la ultima reunió.
L'aproximació des de la presa de Cavallers es de l'ordre d'hora i mitja a peu de via.
- Pa de Sucre, via Noche de Acción
Sortim de la presa de Cavallers a les 6 del mati i a les 10 arribem a peu de via, si no es coneix el camí que va directe des de el pas de l'Os des de la ruta que va al Ventosa i Calvell , es aconsellable arribar pràcticament al refugi i desprès anar carenant pel camí poc traçat que va al Pa de Sucre i punta Harle. Nosaltres vam fer això al anar i al baixar varem baixar directes al pas de l'Os .
A peu de via la roca i el traçat es veuen molt be, però tot canvia quan fas els primers metres, el granet que des de lluny es veu excepcional, esta tot ple de sorreta i amb descomposició, semblant al que hi ha als penya-segats de la Costa Brava, l'equipament fixa es molt just, a les reunions nomes hi ha un parabolt i les plaques de V+ s'han de protegir amb emplaçaments dubtosos,. L'estat de la roca es manté fins la ultima tirada, llevat de troços puntuals.
El grau de la via es apretat, els V costen i els V+ encara més.
Tot plegat ,fa que a mi la via no em va agradar, a p esa r que el recorregut i ambient es excepcional. M'ha decebut la mala qualitat de la roca, fa uns anys havia fet una via que hi ha 100 metres a la dreta i la roca era força bona, possiblement aquesta via passa per llocs que hi ha molta erosió per elements naturals.
Es necessari un joc de tascons petits , els micros de la Camalot i semàfor de Aliens a mes del Camelots del 0,75 al 2.
Al final del dia a les 9 de la nit arribàvem al cotxe.
Josep Coll Ramon
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada