I buscant perles amagades per una matinal i on les pluges anunciades no ens atrapessin, toco amb la guia d'en Josep Jané i em ve al cap quan vam estar al Pic de l'Àliga via GER, ja fa uns dies. Em crida de nou l'atenció el Barranc de Castellfollit i en especial la Torre del Moro. Només calia triar la més adient a les nostres possibilitats i la Paranoia complia els requisits.
Una mica de referències, per els que no coneguin la roca(amb les descripcions de la guia ens va costar bastant)....: Per arribar fins allà, cal arribar de L'Espluga de Francolí fins a Poblet. En el mateix Monestir de Poblet girem a la dreta direcció Prades i al Km 6.5 trobarem l'entrada a la pista del Barranc de Castellfollit. Un cop a la pista, a poc i a mà esquerra, trobem un petit aparcament amb el senyal 'El Gorg'. Uns 150mt. més amunt (fita a peu de pista), un petit corriolet baixa per travessar el torrent i tot seguit, a la dreta, travessem un segon torrent(aquest sec), que ens ha de dur a prop de la Torre. Marcat amb fites i una mica tapat, va resseguint el mateix segon torrent. A estones caminarem per dintre i de vegades sortirem d'ell per tornar a entrar novament. Quan som a prop de la Torre, el camí gira clarament a Oest i amb unes siguis sagues ens durà a peu de paret.
A peu de via i ressenya en mà no sembla el que és. En prendre contacte a la roca en els primers passos, ja veiem que cal apretar i, granet i amb el poc hàbit que tenim en aquest tipus de roca, ens fa suar de valent. Això si, ben protegit.
Per aquest primer llarg la dificultat es concentra al inici que és prou vertical i a l'arribada a la reunió amb uns passos d'empotrar mans i pocs peus.
El segon vist des de la R m'espanta una mica. Bastant vertical, monolític i amb cantos justos. Amb diedre, ben oberts de cames i a poc a poc, va sortint. En arribar al quart bolt ens vindrà la suor freda en veure que el cinquè bolt dista unes jornades a cavall. N'hi han alguns forats que els aliens faran l'excursió mes suportable. Els darrers metres, abans d'entrar a la R s'han de mirar amb atenció i, encara que està protegit, podem afegir un camalot que ens ajudarà.
A partir d'R2 ens queden dos petits llargs, mes tranquils i força bonics.
Ens ha deixat tant bon gust de boca que ens plantegem fer-ne una altra. Uns trons ens indica que millor deixar-ho aquí.
Per baixar aconsellen continuar la cresta cap al Est, desgrimpant i un ràpel. Nosaltres optem per baixar en dos ràpels. Un per la Toset-Toset i el segon, una mica més al Oest per el diedre de la Boronat-Toset.
La via ens va resultar una petita perla...
jesús
Una mica de referències, per els que no coneguin la roca(amb les descripcions de la guia ens va costar bastant)....: Per arribar fins allà, cal arribar de L'Espluga de Francolí fins a Poblet. En el mateix Monestir de Poblet girem a la dreta direcció Prades i al Km 6.5 trobarem l'entrada a la pista del Barranc de Castellfollit. Un cop a la pista, a poc i a mà esquerra, trobem un petit aparcament amb el senyal 'El Gorg'. Uns 150mt. més amunt (fita a peu de pista), un petit corriolet baixa per travessar el torrent i tot seguit, a la dreta, travessem un segon torrent(aquest sec), que ens ha de dur a prop de la Torre. Marcat amb fites i una mica tapat, va resseguint el mateix segon torrent. A estones caminarem per dintre i de vegades sortirem d'ell per tornar a entrar novament. Quan som a prop de la Torre, el camí gira clarament a Oest i amb unes siguis sagues ens durà a peu de paret.
A peu de via i ressenya en mà no sembla el que és. En prendre contacte a la roca en els primers passos, ja veiem que cal apretar i, granet i amb el poc hàbit que tenim en aquest tipus de roca, ens fa suar de valent. Això si, ben protegit.
Per aquest primer llarg la dificultat es concentra al inici que és prou vertical i a l'arribada a la reunió amb uns passos d'empotrar mans i pocs peus.
El segon vist des de la R m'espanta una mica. Bastant vertical, monolític i amb cantos justos. Amb diedre, ben oberts de cames i a poc a poc, va sortint. En arribar al quart bolt ens vindrà la suor freda en veure que el cinquè bolt dista unes jornades a cavall. N'hi han alguns forats que els aliens faran l'excursió mes suportable. Els darrers metres, abans d'entrar a la R s'han de mirar amb atenció i, encara que està protegit, podem afegir un camalot que ens ajudarà.
Paco al final del 2on llarg
A partir d'R2 ens queden dos petits llargs, mes tranquils i força bonics.
Ens ha deixat tant bon gust de boca que ens plantegem fer-ne una altra. Uns trons ens indica que millor deixar-ho aquí.
Per baixar aconsellen continuar la cresta cap al Est, desgrimpant i un ràpel. Nosaltres optem per baixar en dos ràpels. Un per la Toset-Toset i el segon, una mica més al Oest per el diedre de la Boronat-Toset.
La via ens va resultar una petita perla...
jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada