Paret lluminosa i de pedra franca, la roca dels Arcs es una gran cinglera que en poc mes de 200 metres en vertical i quasi 1000 metres d'ample, trobem gairebé, totes les modalitats i disciplines que han marcat l'evolució de l'escalada. Un ampli ventall que al llarg de l'historia, ha anat modelant aquesta roca, gracies a les iniciatives de tota mena d'escaladors que han deixat la seva empremta. Es un gran llibre obert on els estudiosos trobaran tota informació per fer un vademècum del que ha estat l'historia i evolució de l'escalada dels últims 40 anys:
les primeres temptatives clàssiques i sostenibles per baix, les grans obres altruistes de disseny del moment, dirigides per dalt amb tots els mitjans disponibles i que poc a poc han anat deixant la cinglera plena de cremalleres, les vies d'artificial extrem amb A5 al primer llarg (¿?), vies que han encunyat noms per definir l'exposició i el perill (El placer del gesto), etc.
Ja des de les primeres visites, vaig entendre que en aquesta paret, tot s'hi val i podies anar desmelenat, que ningú et titllaria d'heretge. Ha estat destí de molts caps de setmana d'innocents escalades amb sabor de petites grans vies.
Aquí hi te cabuda tota la gran ètnia de l'escalada, i totes les tribus troben la seva via.
La via del 4 es una d'aquelles vies que sempre havia anat deixant per que tenia bagues referències de que era una via feixuga, en mig de vies bones de lliure equipat. Una mirada sicalíptica des de les vies del costat, era a lo mes que m'havia atrevit amb aquella seductora línia, cada vegada mes antiquada i anacrònica per l'existència de línies de parabolts al costat.
Ja ni recordava que per allà al mig hi havia tingut temptacions post-adolescents quant fa poc me la van recomanar.
Jordi: "Te parabolts als dos primers llargs", em va dir.
Pensaments interiors: ....Home, ja es algo...
Jordi: "La roca es bona, sense ser la "Chica", però es bona"
Pensaments interiors: ....mira, si que enganyen doncs aquests sostrets taronges...
Jordi: "Ara, es aventurera, eh!, has de posar coses i te alguna sorpreseta, però es bona!"
Pensaments interiors:.... ja m'estàs explicant la sorpreseta....
Dissabte ens hi posem no gaire aviat. Les vies veïnes ja estan ocupades però nosaltres sembla que tenim reserva, tot i que no cal.
El primer llarg de V i A1 es fa be en lliure si apretem una mica. Algú ha dit que es 6b. Te parabolts però no a una distancia com per considerar-ho esportiva.
El segon supera un marcat sostre. El primer desplom encara es deixa, però al atacar el sostret, veiem que 6c+ (també ho diuen) es fa millor agafant-te als parabolts... El diedre de sortida es espectacular, dels mes bonics he fet aquí.
A partir d'aquí no trobarem gaires assegurances i els aliens i friends ens aniran molt be, tot i que alguna coseta anirem trobant, tot i que no es mol difícil, tot i que el grau de la ressenya està desfasat, tot i que.......
La quarta tirada te uns passets obligadets que també diuen que es 6b (collons, m'agradaria saber qui ho diu!). Aquí també hi han parabolts molt a prop, però son de la via de 'La Chica', i fa una mica de ràbia veure els veïns grapats a la roca. Uns passets mes i arribes a la R4.
La "sorpreseta" ve ara. Sortint de la R flanquejant cap a l'esquerra, ataquem el desplom per lo mes evident fins a trobar una V que no es veu. Un cop tenim el pitó, em de imaginar que trobarem un cap de burí que està cap a la dreta, molt amunt. Es la referència clau que em va donar el Jordi. Recte amunt es veu un pitó, bastant lluny. La temptació de no fer cas al consell del amic es gran però la cordada veïna amablement ens confirma l'existència del burí. Quant t'ho diuen, quasi el veus! Uns passos en placa de roca excel·lent ascendents amb tendència a la dreta, mes fàcils del que aparenta, ens apropa al burí orfe. Aquí un parell d'aliens, quedaran força be en les típiques ratlles horitzontals esmolades. El groc es imprescindible!. Una xapa recuperable ens permet caçar aquest burí solitari amb regust de parabolt!.
Mes a munt encara ens caldrà algun friend mes per donar entrada a la R5, amb uns passets tècnics que et fan apretar el cul fins l'últim pas.
El següent llarg també es de navegació sense motor, amb una llarga diagonal a la dreta per un mur dret, cercant els passatges mes evidents per esquivar la dificultat. Unes sabines i uns friends permeten assegurar el llarg fins a la R6. Aquí coincidim amb l'ultima tirada del señor de los bordillos. La temptació d'acabar per els parabolts d'aquesta via es gran doncs la Via del 4 acaba amb un llarg i descarat flanqueig cap a la dreta, que li posen IV. Però aquest 6b+ es polit i exposat... Continuem doncs navegant per aquests quarts que podrem assegurar en algun punt, fins a veure una xapa de la Musical, que ens donarà la tranquil··litat necessària per arribar a la R final.
Tot plegat, una via que no ens deixa indiferents i que ens exigeix aquell component psicològic que no cal per fer les vies del costat, mes difícils i equipades. Tenint això en compte, es molt recomanable!
Semàfors d'aliens, 2 o 3 camalots fins el groc, una xapa recuperable, bagues llargues i unes 12 cintes. Algun bicoin pot anar be, però nomes em vam posar un o dos en tota la via.
les primeres temptatives clàssiques i sostenibles per baix, les grans obres altruistes de disseny del moment, dirigides per dalt amb tots els mitjans disponibles i que poc a poc han anat deixant la cinglera plena de cremalleres, les vies d'artificial extrem amb A5 al primer llarg (¿?), vies que han encunyat noms per definir l'exposició i el perill (El placer del gesto), etc.
Ja des de les primeres visites, vaig entendre que en aquesta paret, tot s'hi val i podies anar desmelenat, que ningú et titllaria d'heretge. Ha estat destí de molts caps de setmana d'innocents escalades amb sabor de petites grans vies.
Aquí hi te cabuda tota la gran ètnia de l'escalada, i totes les tribus troben la seva via.
La via del 4 es una d'aquelles vies que sempre havia anat deixant per que tenia bagues referències de que era una via feixuga, en mig de vies bones de lliure equipat. Una mirada sicalíptica des de les vies del costat, era a lo mes que m'havia atrevit amb aquella seductora línia, cada vegada mes antiquada i anacrònica per l'existència de línies de parabolts al costat.
Ja ni recordava que per allà al mig hi havia tingut temptacions post-adolescents quant fa poc me la van recomanar.
Jordi: "Te parabolts als dos primers llargs", em va dir.
Pensaments interiors: ....Home, ja es algo...
Jordi: "La roca es bona, sense ser la "Chica", però es bona"
Pensaments interiors: ....mira, si que enganyen doncs aquests sostrets taronges...
Jordi: "Ara, es aventurera, eh!, has de posar coses i te alguna sorpreseta, però es bona!"
Pensaments interiors:.... ja m'estàs explicant la sorpreseta....
Dissabte ens hi posem no gaire aviat. Les vies veïnes ja estan ocupades però nosaltres sembla que tenim reserva, tot i que no cal.
El primer llarg de V i A1 es fa be en lliure si apretem una mica. Algú ha dit que es 6b. Te parabolts però no a una distancia com per considerar-ho esportiva.
El segon supera un marcat sostre. El primer desplom encara es deixa, però al atacar el sostret, veiem que 6c+ (també ho diuen) es fa millor agafant-te als parabolts... El diedre de sortida es espectacular, dels mes bonics he fet aquí.
A partir d'aquí no trobarem gaires assegurances i els aliens i friends ens aniran molt be, tot i que alguna coseta anirem trobant, tot i que no es mol difícil, tot i que el grau de la ressenya està desfasat, tot i que.......
La quarta tirada te uns passets obligadets que també diuen que es 6b (collons, m'agradaria saber qui ho diu!). Aquí també hi han parabolts molt a prop, però son de la via de 'La Chica', i fa una mica de ràbia veure els veïns grapats a la roca. Uns passets mes i arribes a la R4.
La "sorpreseta" ve ara. Sortint de la R flanquejant cap a l'esquerra, ataquem el desplom per lo mes evident fins a trobar una V que no es veu. Un cop tenim el pitó, em de imaginar que trobarem un cap de burí que està cap a la dreta, molt amunt. Es la referència clau que em va donar el Jordi. Recte amunt es veu un pitó, bastant lluny. La temptació de no fer cas al consell del amic es gran però la cordada veïna amablement ens confirma l'existència del burí. Quant t'ho diuen, quasi el veus! Uns passos en placa de roca excel·lent ascendents amb tendència a la dreta, mes fàcils del que aparenta, ens apropa al burí orfe. Aquí un parell d'aliens, quedaran força be en les típiques ratlles horitzontals esmolades. El groc es imprescindible!. Una xapa recuperable ens permet caçar aquest burí solitari amb regust de parabolt!.
Mes a munt encara ens caldrà algun friend mes per donar entrada a la R5, amb uns passets tècnics que et fan apretar el cul fins l'últim pas.
El següent llarg també es de navegació sense motor, amb una llarga diagonal a la dreta per un mur dret, cercant els passatges mes evidents per esquivar la dificultat. Unes sabines i uns friends permeten assegurar el llarg fins a la R6. Aquí coincidim amb l'ultima tirada del señor de los bordillos. La temptació d'acabar per els parabolts d'aquesta via es gran doncs la Via del 4 acaba amb un llarg i descarat flanqueig cap a la dreta, que li posen IV. Però aquest 6b+ es polit i exposat... Continuem doncs navegant per aquests quarts que podrem assegurar en algun punt, fins a veure una xapa de la Musical, que ens donarà la tranquil··litat necessària per arribar a la R final.
Tot plegat, una via que no ens deixa indiferents i que ens exigeix aquell component psicològic que no cal per fer les vies del costat, mes difícils i equipades. Tenint això en compte, es molt recomanable!
Semàfors d'aliens, 2 o 3 camalots fins el groc, una xapa recuperable, bagues llargues i unes 12 cintes. Algun bicoin pot anar be, però nomes em vam posar un o dos en tota la via.
Pau i Langas / Via del 4
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada