Aquest diumenge anem amb el Julio a fer una via que encara no havia pujat. Al primer llarg, de roca molt trencada, comença amb uns passets ben drets amb presses que vas desmuntant a mida que les agafes.
S'ha d'anar amb molta cura fins arribar al primer pitó, un clau d'anella prima i rovellada que no dona gaire moral.
Aviat pots posar un camalot groc en un encrostament que tampoc anima gaire. El proper pitó ja es va alternant amb uns burins que no saben res de cinquantenaris. Allà estàn, per recordar-nos que no tots els reequipament son sistemàtics.
Uns passos s'A1 ens permeten entrar a la R gracies a uns últims passos en lliure que ens ofereixen les branques d'una vella sabinota. Aquesta R, ja amb parabolts amb anella, en una còmoda rapissa.
Aqui ens trobem davant d'una xemeneia que puja en diagonal cap al sud, ben estreta, d'aquelles que no pots caure perquè fas l'efecte tascó. El pas d'entrada a la xemeneia encara que fàcil, es ben volat i no es veu res per assegurar-te en tot el llarg. Te una mida bona per anar sense motxilla i anar entrant i sortint de la xemeneia, segons convingui, amb l'esperança absurda de trobar algun punt on assegurar-se. Un parell de forats que trobem a mig llarg, admeten uns bons friends per pasar-hi les cordes, tot i que no serveixen de res; abans no paressin la caiguda ja ens hauríem detingut per fricció! La fonda xemeneia esta feta entre la paret del monòlit i una gran llastra. El llarg acaba en un altre bona reunió, fixada a la pared i nosaltres ben acomodats d'amunt la llastra.
Aquí es creua amb un altre via de parabolts. La nostra continua encara mes diagonal cap a la dreta, en uns passos que pots fer per una placa amb bon canto, o ajudar-te encara posant els peus al cim d'aquest llastra, fins el punt on "despegues". Bons parabolts ens permeten gaudir dels bonics passatges i una roca que ara es excel·lent. Aquesta diagonal ens deixa al fil d'un esperó, amb un pas desplomat ben assegurat que es pot fer en lliure gracies a uns bons cantos, però amb un pati important. Un cop superat el pas, una placa excelent de IV ens porta ben rectes cap a la còmoda R3. D'aqui al cim només em de superar un pronunciat desplom equipat per fer amb AO, A1 o en lliure, segons les nostres capacitats. Desprès, uns passos fàcils amb roca suelta ens deixen al bonic cim, envoltats de cel, roques màgiques i de records. Al cap d'una bona estona, amb un curt rapel, tornem al mon terrenal dels camins i la gent.
No recordo el nom de la via, ni on es... Potser algú m'ho sap dir? Li diré al metge (que tampoc recordo com es diu) que m'augmenti la medicació...
CADE de la Miranda de la Portella. pjb
Gracies per la vostra ajuda.
Carles Canós
S'ha d'anar amb molta cura fins arribar al primer pitó, un clau d'anella prima i rovellada que no dona gaire moral.
Aviat pots posar un camalot groc en un encrostament que tampoc anima gaire. El proper pitó ja es va alternant amb uns burins que no saben res de cinquantenaris. Allà estàn, per recordar-nos que no tots els reequipament son sistemàtics.
Uns passos s'A1 ens permeten entrar a la R gracies a uns últims passos en lliure que ens ofereixen les branques d'una vella sabinota. Aquesta R, ja amb parabolts amb anella, en una còmoda rapissa.
Aqui ens trobem davant d'una xemeneia que puja en diagonal cap al sud, ben estreta, d'aquelles que no pots caure perquè fas l'efecte tascó. El pas d'entrada a la xemeneia encara que fàcil, es ben volat i no es veu res per assegurar-te en tot el llarg. Te una mida bona per anar sense motxilla i anar entrant i sortint de la xemeneia, segons convingui, amb l'esperança absurda de trobar algun punt on assegurar-se. Un parell de forats que trobem a mig llarg, admeten uns bons friends per pasar-hi les cordes, tot i que no serveixen de res; abans no paressin la caiguda ja ens hauríem detingut per fricció! La fonda xemeneia esta feta entre la paret del monòlit i una gran llastra. El llarg acaba en un altre bona reunió, fixada a la pared i nosaltres ben acomodats d'amunt la llastra.
Aquí es creua amb un altre via de parabolts. La nostra continua encara mes diagonal cap a la dreta, en uns passos que pots fer per una placa amb bon canto, o ajudar-te encara posant els peus al cim d'aquest llastra, fins el punt on "despegues". Bons parabolts ens permeten gaudir dels bonics passatges i una roca que ara es excel·lent. Aquesta diagonal ens deixa al fil d'un esperó, amb un pas desplomat ben assegurat que es pot fer en lliure gracies a uns bons cantos, però amb un pati important. Un cop superat el pas, una placa excelent de IV ens porta ben rectes cap a la còmoda R3. D'aqui al cim només em de superar un pronunciat desplom equipat per fer amb AO, A1 o en lliure, segons les nostres capacitats. Desprès, uns passos fàcils amb roca suelta ens deixen al bonic cim, envoltats de cel, roques màgiques i de records. Al cap d'una bona estona, amb un curt rapel, tornem al mon terrenal dels camins i la gent.
No recordo el nom de la via, ni on es... Potser algú m'ho sap dir? Li diré al metge (que tampoc recordo com es diu) que m'augmenti la medicació...
CADE de la Miranda de la Portella. pjb
Gracies per la vostra ajuda.
Carles Canós
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada