A peu del Paredón del Aguacil, faig una ullada dels primers llargs. Tenim unes cinc o sis possibilitats de vies per accedir a la Cornelius Moriarte. S'intueixen que són prou finets quan no atlètics i em deixo aconsellar..... -Millor entrem per 'Las increibles noches de Málaga', encara que haurem de fer la travessia una mica més llarga - D'aquesta via només farem aquest primer llarg que comença prou vertical i en algun punt la supera. Presa petita, foradets i anant respirant entre segurs, vaig suant tinta i fent algun repòs que altre, i de pas anar veient que veritablement totes les vies que van per la nostra esquerra, es veuen d'allò més potents.
Iniciem un flanqueig fàcil cap a l'esquerra, aprofitant com a segurs, les R's de les vies que anem creuant i ens dirigim a la gran llastra adossada, per muntar la reunió a sobre de ella. Més espectacular i maca que difícil.
segon llarg
Des de la reunió de sobre de la llastra, en diagonal i a dretes el tercer llarg, no massa difícil i prou bonic, encara que les herbetes li treuen una mica l'encant. Ja amb aquest, ens situem al sota del mur central. Des d'aquí divisem uns grans forats a mig mur del quart llarg i això en fa intuir que serà gaudir de valent. Llarg entretingut i d'anar-t'ho mirant, d'aquells que em fan pensar: i això es tot lo ràpid que pots escalar? Cal dir que, posteriorment veient la resse de Luichy, ja que no dúiem, em sembla més encertada que la impressió que una montanejera em va transmetre.
cinquè llarg
El darrer llarg, per un bon diedre taronja curtet, que acaba un xic desplomat fa de guinda del pastís. En sortir, un flanqueig a l'esquerra ens deixa a una rapissa per continuar amunt amb un pas de bloc massa bruto, que sense matalàs vaig considerar que no calia provar més de dues vegades. Matant-ho finalment amb una combinació dinema-gat i acabar a la placa final, prou fineta que es pot anar combinant amb el diedre que ens agafa a esquerra.
Una bona combinació. Per recomanar.
jesús
Iniciem un flanqueig fàcil cap a l'esquerra, aprofitant com a segurs, les R's de les vies que anem creuant i ens dirigim a la gran llastra adossada, per muntar la reunió a sobre de ella. Més espectacular i maca que difícil.
segon llarg
Des de la reunió de sobre de la llastra, en diagonal i a dretes el tercer llarg, no massa difícil i prou bonic, encara que les herbetes li treuen una mica l'encant. Ja amb aquest, ens situem al sota del mur central. Des d'aquí divisem uns grans forats a mig mur del quart llarg i això en fa intuir que serà gaudir de valent. Llarg entretingut i d'anar-t'ho mirant, d'aquells que em fan pensar: i això es tot lo ràpid que pots escalar? Cal dir que, posteriorment veient la resse de Luichy, ja que no dúiem, em sembla més encertada que la impressió que una montanejera em va transmetre.
cinquè llarg
El darrer llarg, per un bon diedre taronja curtet, que acaba un xic desplomat fa de guinda del pastís. En sortir, un flanqueig a l'esquerra ens deixa a una rapissa per continuar amunt amb un pas de bloc massa bruto, que sense matalàs vaig considerar que no calia provar més de dues vegades. Matant-ho finalment amb una combinació dinema-gat i acabar a la placa final, prou fineta que es pot anar combinant amb el diedre que ens agafa a esquerra.
Una bona combinació. Per recomanar.
jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada