Aquest Juliol em estat a Dolomites, meravellós país de les grans i altes roques. Em passat uns dies a Cortina i les rodalies, flipant a cada moment, a cada coll, a cada pas que se't obre un horitzó i veus els grans colossos a la llunyania: la Marmolada, la Civetta, la Tofana, i de cop i volta, comencem a veure mes i mes roca, parets mes i mes altes... que collons es això! Es tracta del grup del Sella, nom massa simple per descriure un univers de roca inacabable que faltarien 3 vides complertes per escalar-t'ho tot.
Vies fetes:
Al final, quan ja portes uns dies, casi que t'acostumes, i com no pares de descobrir tapies, contraforts, agullots, díedres, roca i mes roca, casi que t'agafa un sentiment de saturació, com de dir, "vale ja, home, deixeu-me pair una mica, no lluïu tant!" Les ganes d'escalar-ho tot et provoquen una mica d'ansietat. Però be, son pensaments conseqüents que no entelen gens ni mica la magnifica experiència que es descobrir les Dolomites.
Vies fetes:
- Constantini-Apolonio de la parete Dur de la Tofana de Roces
- Dibona de la Cima Grande
- Spigolo Giallo de la Cima Picola
- 'Casi' Cassin de la Ovest...
Carles Canós



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada