Un cop recuperats del llarg pateo que ens ha portat al Promontorio, comencem a negociar el que portem entre mans. Ja portem a la cartera algunes opcions, entre elles la Allain-Leininger, la clàssica per excel·lència, que fa molt que li tinc ganes.
En aquestes que li demanem consell al guarda i ens recomana 'Les grimpeurs'. Ell l'ha feta i ens comenta que la via és força guapa i de bon ambient. La mirem i la tornem a remirar, encara que Santi ja està decidit. Abans de deixar anar el si, m'apropo a la brèche du Crapaud. Allà unes vistes excepcionals del bastió m'acaben de convèncer. Fa patxoca, i s'intueix que és la zona més protegida dels petits allaus de neu i pedra que constantment se senten a la glacera procedents de la 3ª dent.
ella i el bastió
De bon matí, ja comença la festa. Passamans, ràpel i desgrimpades ens deixa a peu de la glacera d'Étançons i en una hora ens situem a peu del bastió. En un llarg i poc més, sobre plaques tombades, ens deixa a sota de la barrera de sostres, que ens ofereix un gneis tot negre que et fa empassar saliva a modus de tranquil·litzant.
Un cop superada la segona barrera, el terreny es torna una mica més amable i tenim una treva de quatre llargs, encara que difícils i amb alegria. Algunes tirades que amb quatre cintes ja tenies prou. Per sort, les reunions totes de parabolts amb anella, bones i còmodes. Li arriba el torn al bastió pròpiament dit, on la paret es torna molt més vertical/desplomada i de roca vermellosa. (... la festa es posa interessant) . Llargs excepcionals, ben protegits, preparats per gaudir de tot l'ambient que ens ofereix aquest racó de la Meije. Superior.
Per el descens, en ràpel, fem servir la mateixa línia de via fins abans dels sostres. Des d'aquí, cal fer-ne alguns en diagonal a la dreta, per anar a buscar la línia de l'Epinard hallucinógene. Ràpels hipervolats que fan un juju que pa ke, perquè a més, les instal·lacions ja no son tan generoses. Acabem el darrer ràpel amb un canvi de temps, que ja es preveia, i ens dona per el final de la jornada, un ambient alpí sever en el que encara ens tindrem de bellugar durant prop de dues hores per arribar al refugi.
Ja a la nit, comença a nevar i ens despertem amb un paisatge que et suggereix que la millor opció està a la tenda que tenim al càmping de la Bérarde. Ara...., amb una mandra bestial només de pensar en el despateo. Per sort, baixem acompanyants de nous amics, Anselmo i Raul, i uns riures sempre fan més suportables aquets pals que te l'alpinisme.
La Meije-3ª Dent / Les grimpeurs se cachent pour ouvrir. Cambon-Ghesquiers-Saez (1991)
Equipament: Parabolts i claus; Reunions: Parabolts amb anella.
Material: Camalots fins al nº 2, piolet i grampons.
Resse Oisans nouveau Oisans sauvage - Livre Ouest - Jean Michel Cambon.
++ info: camptocamp.org
En direct du refuge du Promontoire
04/08/2010 Santi i Jesús
En aquestes que li demanem consell al guarda i ens recomana 'Les grimpeurs'. Ell l'ha feta i ens comenta que la via és força guapa i de bon ambient. La mirem i la tornem a remirar, encara que Santi ja està decidit. Abans de deixar anar el si, m'apropo a la brèche du Crapaud. Allà unes vistes excepcionals del bastió m'acaben de convèncer. Fa patxoca, i s'intueix que és la zona més protegida dels petits allaus de neu i pedra que constantment se senten a la glacera procedents de la 3ª dent.
ella i el bastió
De bon matí, ja comença la festa. Passamans, ràpel i desgrimpades ens deixa a peu de la glacera d'Étançons i en una hora ens situem a peu del bastió. En un llarg i poc més, sobre plaques tombades, ens deixa a sota de la barrera de sostres, que ens ofereix un gneis tot negre que et fa empassar saliva a modus de tranquil·litzant.
Per el descens, en ràpel, fem servir la mateixa línia de via fins abans dels sostres. Des d'aquí, cal fer-ne alguns en diagonal a la dreta, per anar a buscar la línia de l'Epinard hallucinógene. Ràpels hipervolats que fan un juju que pa ke, perquè a més, les instal·lacions ja no son tan generoses. Acabem el darrer ràpel amb un canvi de temps, que ja es preveia, i ens dona per el final de la jornada, un ambient alpí sever en el que encara ens tindrem de bellugar durant prop de dues hores per arribar al refugi.
Ja a la nit, comença a nevar i ens despertem amb un paisatge que et suggereix que la millor opció està a la tenda que tenim al càmping de la Bérarde. Ara...., amb una mandra bestial només de pensar en el despateo. Per sort, baixem acompanyants de nous amics, Anselmo i Raul, i uns riures sempre fan més suportables aquets pals que te l'alpinisme.
La Meije-3ª Dent / Les grimpeurs se cachent pour ouvrir. Cambon-Ghesquiers-Saez (1991)
Equipament: Parabolts i claus; Reunions: Parabolts amb anella.
Material: Camalots fins al nº 2, piolet i grampons.
Resse Oisans nouveau Oisans sauvage - Livre Ouest - Jean Michel Cambon.
++ info: camptocamp.org
En direct du refuge du Promontoire
04/08/2010 Santi i Jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada