Guapa escalada per un esperó evident, entre la paret de les Bagasses i la Font Freda. En part ens ha agradat perquè surt una mica de la tònica del congost, amb bones vistes i allunyada del brogit. Murs verticals, bona roca i sostinguda (fins 6a+ o 6b). Llàstima que s’atura a uns 100 m del cim, el terreny que domina sembla menys interessant però encara queda molta paret per aprofitar. Els diversos itineraris que s’han anat obrint pel sector imiten aquesta filosofia, amb regust de no haver arribat massa enlloc, només “El cràpula” es desmarca i assoleix la carena.
El descens habitual és en ràpel per la via fins una feixa, a l’altura de la segona reunió, que permet connectar amb l’itinerari d’accés. Reequipada amb parabolts fa 2 o 3 anys, però convé portar friends fins el 2 Camalot per reforçar algun pas.
Joan
Amanita. Arribant a la R4 (foto J. Jover)
El descens habitual és en ràpel per la via fins una feixa, a l’altura de la segona reunió, que permet connectar amb l’itinerari d’accés. Reequipada amb parabolts fa 2 o 3 anys, però convé portar friends fins el 2 Camalot per reforçar algun pas.
Bagasses des de la part alta de l'Amanita (foto J. Jover)
Joan
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada