La Momieta, es una petita joia que pot passar desapercebuda, degut a que els seus modestos cent metres d'alçada queden eclipsats per la robustesa, alçada i verticalitat de la seva progenitora. Tot i això ens ofereix un bon grapat de vies, estil St. Benet, que no ens defraudarà.
Nosaltres ens decidim per Pastel de Buitre, abans però, passem per el refugi a la recerca d'informació, es força recomanable fer-ho. Allà ens informen que es una via sense problemes, encara que amb burins vells. El pas clau, doble burí. En veure’ns que dúiem una corda d'onze, també ens dona bona informació de com baixar d'allà.
Fem uns palets i Carles determina que li toca a el primer llarg. El primer burí dona la impressió que està una mica lluny, sobre tot si prèviament penses els rocs que n'hi han a terra. Amb passos finets i pam a pam, finalment s'arriba bé al burí. Continuem amb placa vertical i bastant fina. Els burins, al 'dente', ens donen una mica d'aire.
Un cop situats a sota de la berruga, veiem el doble burí. Intentem fer-ho com indica la resse, i ni de broma, es força dur i finalment acabem fent la famosa tècnica de tira-clou. Superat el pas, continua desplomant encara que ja es deixar fer.
Només ens quedarà un llarg, sortida un pèl desplomada amb tendència a la dreta per anar a buscar el filet del desplom. S'acaben les dificultats i alhora les assegurances. Treus el cap per la part superior de la berruga, i 'la nada', com es fàcil..... Cinc metres abans de la R, trobem la darrera burinada. 'A bones hores mangas verdes'.
Per baixar, se’m va passar per alt el que al refugi ens van indicar. Per fer-ho amb un seixanta, millor fer la R per sota del coll de la Mòmia i la Momieta. Cal baixar, amb el primer ràpel uns cinc metres més, i a la paret de la Mòmia trobem una R des de la que s'arriba amb trenta metres a peu de l'agulla.
La Momieta via Pastel de buitre
Carles i Jesús.
Nosaltres ens decidim per Pastel de Buitre, abans però, passem per el refugi a la recerca d'informació, es força recomanable fer-ho. Allà ens informen que es una via sense problemes, encara que amb burins vells. El pas clau, doble burí. En veure’ns que dúiem una corda d'onze, també ens dona bona informació de com baixar d'allà.
Fem uns palets i Carles determina que li toca a el primer llarg. El primer burí dona la impressió que està una mica lluny, sobre tot si prèviament penses els rocs que n'hi han a terra. Amb passos finets i pam a pam, finalment s'arriba bé al burí. Continuem amb placa vertical i bastant fina. Els burins, al 'dente', ens donen una mica d'aire.
Només ens quedarà un llarg, sortida un pèl desplomada amb tendència a la dreta per anar a buscar el filet del desplom. S'acaben les dificultats i alhora les assegurances. Treus el cap per la part superior de la berruga, i 'la nada', com es fàcil..... Cinc metres abans de la R, trobem la darrera burinada. 'A bones hores mangas verdes'.
La Momieta via Pastel de buitre
Carles i Jesús.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada