com si fóssim personatges de "qualsevol nit pot sortir el sol" un diumenge vuit de novembre, decidíem emprendre la excursió cap el cim mes alt del nostre estimat massís de montserrat.
resseguint el "camí per a padrines" de Sant Joan, que diria algun amic, ens trobem amb aguerridos corredors de curses de muntanya, japonesos en calçacurta buscant les fonts d'inspiració del veneradissim arquitecte antoni gaudí, senyoretes amb botins de taló d'agulla, ideals per caminar per la muntanya, germànics comentant que son de guapus aquells "cérvols" que s'enfilen per les roques, ferrataires ataviats amb els seus estris, convençuts de quan difícil es baixar-se d'una ferrada...i...nosaltres família nombrosa a temps parcial, que volem fruir d'un passeig un mati de diumenge i no trobem quasi ni un moment de solitud i tranquil·litat...
"oh benvinguts passeu, passeu
de les tristors, en farem fum
a casa meva es casa vostra
si es que hi ha...cases d'algú"
només cal tenir l'imaginació d'un nen, i veure cada agulla, cada turó, cada corriol, en plena solitud i silenci i després d'uns minuts d'il·luminació i en silenci. preguntar...papa...com surten les muntanyes?
sant jeroni
marc, clara, berta, ester i pau
el 8 de novembre de 2009
val a dir, que agraïm les baranes al final del camí per a padrines, doncs amb el vent que fotia, poder haguéssim d'haver recollit algun nano, uns centenars de metres mes avall...
amor i pau
resseguint el "camí per a padrines" de Sant Joan, que diria algun amic, ens trobem amb aguerridos corredors de curses de muntanya, japonesos en calçacurta buscant les fonts d'inspiració del veneradissim arquitecte antoni gaudí, senyoretes amb botins de taló d'agulla, ideals per caminar per la muntanya, germànics comentant que son de guapus aquells "cérvols" que s'enfilen per les roques, ferrataires ataviats amb els seus estris, convençuts de quan difícil es baixar-se d'una ferrada...i...nosaltres família nombrosa a temps parcial, que volem fruir d'un passeig un mati de diumenge i no trobem quasi ni un moment de solitud i tranquil·litat...
"oh benvinguts passeu, passeu
de les tristors, en farem fum
a casa meva es casa vostra
si es que hi ha...cases d'algú"
només cal tenir l'imaginació d'un nen, i veure cada agulla, cada turó, cada corriol, en plena solitud i silenci i després d'uns minuts d'il·luminació i en silenci. preguntar...papa...com surten les muntanyes?
sant jeroni
marc, clara, berta, ester i pau
el 8 de novembre de 2009
val a dir, que agraïm les baranes al final del camí per a padrines, doncs amb el vent que fotia, poder haguéssim d'haver recollit algun nano, uns centenars de metres mes avall...
amor i pau
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada