-segurament sou els primers repetidors-
Ens decidim finalment el dissabte passat per la paret de Catalunya. Ens acompanyen Oscar i Santi que porten al cap ficar-se a la Globeros. Nosaltres varem triar per el Cau del sioux, encara calenta, acabada de sortir del forn i de mans de l’Indi. De les vies que he fet d’ell, totes m’han agradat, fet que li comento a Pau i serveix per convèncer-lo.
Ens fotem un bon ‘madrugon’ i a quarts de deu, ja hi érem a peu de via. Veig amb pesar, que les línies de les nostres vies ens donen la esquena, per tant no podrem fer-hi fotos.
La nostra, arrenca des de l’inici de la canal GEDE, a una l’azina bastant gran. Des d’aquest punt ja divisem dos pitons en un mur bastant maco. A partir d’aquí una successió de murs i amb una línia de via bastant recta, combinant alguns trams d’artificial i lliure assequible, i que en els trams claus, permet de protegir força bé i no obligar-te massa. Ara bé, hi ha que escalar.
En cinc llargs arribem al cau, lloc curiós i una mica forçat per muntar la R, encarà que queda anecdòtic i queda minimitzat l’inconvenient de desgrimpar-lo o bé despenjar-se, com en el nostre cas. Dos llargs de tràmit per situar-nos a una R peu d’un díedre. En un llarg més, trobem el pot de registre en que solsament figura la inscripció-presentació de Joan Vidal del dia quatre de novembre. Naltros fem el mateix, signant com outsiders. Entenem que fem la segona repetició, la primera òbviament es d’ell.
El Cau
A dalt ja ens esperen els bous que fa una bona estona que han sortit de la Globeros, contant quants reposos han fet. Te collons!, i nosaltres intentant recuperar l’alè.
Pau, Santi, Oscar i Jesús
Paret de Catalunya, El cau del sioux
Molt ben equipada(parabolts i claus), encara que hem dut caxarros i els hem fet servir, camalots fins al 1, aliens i tascons.
Com és d’esperar a una via nova, i encara que l’Indi ha fet una bona neteja, queden coses per caure.
Ens decidim finalment el dissabte passat per la paret de Catalunya. Ens acompanyen Oscar i Santi que porten al cap ficar-se a la Globeros. Nosaltres varem triar per el Cau del sioux, encara calenta, acabada de sortir del forn i de mans de l’Indi. De les vies que he fet d’ell, totes m’han agradat, fet que li comento a Pau i serveix per convèncer-lo.
Ens fotem un bon ‘madrugon’ i a quarts de deu, ja hi érem a peu de via. Veig amb pesar, que les línies de les nostres vies ens donen la esquena, per tant no podrem fer-hi fotos.
La nostra, arrenca des de l’inici de la canal GEDE, a una l’azina bastant gran. Des d’aquest punt ja divisem dos pitons en un mur bastant maco. A partir d’aquí una successió de murs i amb una línia de via bastant recta, combinant alguns trams d’artificial i lliure assequible, i que en els trams claus, permet de protegir força bé i no obligar-te massa. Ara bé, hi ha que escalar.
El Cau
A dalt ja ens esperen els bous que fa una bona estona que han sortit de la Globeros, contant quants reposos han fet. Te collons!, i nosaltres intentant recuperar l’alè.
Pau, Santi, Oscar i Jesús
Paret de Catalunya, El cau del sioux
Molt ben equipada(parabolts i claus), encara que hem dut caxarros i els hem fet servir, camalots fins al 1, aliens i tascons.
Com és d’esperar a una via nova, i encara que l’Indi ha fet una bona neteja, queden coses per caure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada