Arran dels magnífics comentaris que el passat deu d’octubre, feien en Carles i Julio, un cop havien baixat del Camí del tro, calia provar, els que no l’havíem feta, si realment era així. Tres ja la coneixen i tornen a repetir, això es un bon senyal.
Per anar a la sud, sempre ho havia fet per el refugi, a la banda nord (quin contrasentit). Aquest cop ens deixem guiar i ho fem des del Roget. Fa una bona pujada, però val la pena, comptant que per el camí del refugi també agafes unes bones pujades i a sobre és més llarg.
Un cop a peu de paret ens trobem dos nois de Girona que estan al Llamp del tro. Tots plegats arribem a la conclusió que no anaven a aquesta via. Tot i així, decideixen continuar, les rialles i esbufecs els anirem sentint tot el matí, donat que discorren aquestes dues vies paral•leles. Salutacions companys.
Pol, bateig amb via llarga
Potser feia més d’un any que no escalava a la sud i la sensació agradable en tocar la roca, torna con si fos ahir que hagués estat. Roca impecable, proteccions al dente i dificultat moderada, son la tònica de la via. Com deia Carles en el post referit, ‘Llàstima que una via tan bona no tingui 5 llargs mes...o 10!’. Al final es fa curta, encara que avui s’ha tapat una mica el sol, l’airet ens fa posar la rebequeta i volem baixar ràpid, que encara pringarem.
un vell mariner
Pau, Ester, Pol, Sergi, Jesús, Joan Miquel i Wolfgang
Per anar a la sud, sempre ho havia fet per el refugi, a la banda nord (quin contrasentit). Aquest cop ens deixem guiar i ho fem des del Roget. Fa una bona pujada, però val la pena, comptant que per el camí del refugi també agafes unes bones pujades i a sobre és més llarg.
Un cop a peu de paret ens trobem dos nois de Girona que estan al Llamp del tro. Tots plegats arribem a la conclusió que no anaven a aquesta via. Tot i així, decideixen continuar, les rialles i esbufecs els anirem sentint tot el matí, donat que discorren aquestes dues vies paral•leles. Salutacions companys.
Pol, bateig amb via llarga
Potser feia més d’un any que no escalava a la sud i la sensació agradable en tocar la roca, torna con si fos ahir que hagués estat. Roca impecable, proteccions al dente i dificultat moderada, son la tònica de la via. Com deia Carles en el post referit, ‘Llàstima que una via tan bona no tingui 5 llargs mes...o 10!’. Al final es fa curta, encara que avui s’ha tapat una mica el sol, l’airet ens fa posar la rebequeta i volem baixar ràpid, que encara pringarem.
un vell mariner
Pau, Ester, Pol, Sergi, Jesús, Joan Miquel i Wolfgang
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada