climb and picnic a la Salamandra

Com la meitat del personal estem lesionats i el que no, ha de fer repòs a causa de dolences vàries, triem una escalada tranquil•la per no tibar gens i poder gaudir d’un dia de relax. Algú se li acudeix (Carlitos), que per matar una mica el temps, ja de pas podríem fer un mos a dalt del cim, per restablir les energies gastades per l’aproximació i l’escalada.
Dit i fet. Sortim de Sta. Cecília i enfilem cap a la canal de la Font de la llum. Un bell recorregut que en qüestió d’una hora i poc més ens deixa al Coll del Migdia. Abans però, trobem un trencall a mà dreta que ens porta a la Font de la Llum. Curiós nom, ja que un cop estem a la mateixa font, i en disparar les nostres càmeres alhora també es dispara el flash. Això dona idea de quan il•luminat està l’indret on està ubicada la font. Potser l’hauríem de batejar com ‘Font de la poca Llum’.

La font de la Llum

Allà, ens hi vam quedar força estona. A més de carregar aigua, ens cridà l’atenció una via que arrenca des de la mateixa font.

• Deu ni do quin primer llarg- diu un.
• Ei!, i no vegis l’excursió entre assegurances-

Un cop al Coll del Migdia, ens dirigim cap al Montgrós i allà ens  trobem a peu de la Salamandra. Sense espera, ja hem fet el primer llarg i sense encordar-nos. Com  soms d’atrevits. En dos llargs ens plantem al cim i l’espectacle es de lo més curiós. Un escampall d’estris de cuina, bosses amb botifarres, pa de pagès, vi i, en Carles i Wolfgang amb un fogonet cada un i rostint les botifarres.
En acabar les botifarres, el cuiner, ja preparava el cafè. Uns el prenem sol, d’altres fem un cigaló d’orujo. Tot plegat, un luxe.

la cuina a ple rendiment

Lu, Ana, Wolfgang, J. Miquel, Carles i Jesús