Dissabte 10 de octubre ens anem fins al Pedraforca, esquivant ordes de boletaires obsessos. Els 4x4 disposats en fileres a banda i banda de la carretera inviten a escollir-ne un. Potser un Cayenne...o millor un Touareg? Tot i que avui en dia, tots van amb localitzador antirrobo gps. Els que tenen aquests carrrracos be podrien comprar-li els bolets al pagès que s’enfila a trobar els preuats fruits de bosc amb el seu 4 llaunes familiar, per pistes que mai trepitjaran aquets urbanitas mecanitzats.
De quasi el peu del Roget surt un camí que s’enfila directament fins a la vessant sud del Pollegó inferior. La pujada es sobtada, però el recorregut es curt i en poc més d’una hora ens estem encordant al peu de la via Camí del Tro.
Sempre he sentit que es una via maca o molt maca, però poca via en definitiva per justificar el viatge i la caminada.
Des de els primers metres veiem que la roca, les assegurances i l’ambient 'despejat' del entorn, ens oferiran un dia ple i que estava molt equivocat.
Avui vaig lligat a un company xilè, que mai ha estat al Pedra. Tot son exclamacions de joia. El tacte de la pedra, el sol que escalfa i la vista aèria ens acompanyen. Llàstima que una via tan bona no tingui 5 llargs mes...o 10!
5 llargs de roca excel•lent, que ressegueix unes fissures fugidisses que presenten un bon canto tota l’estona. Realment es una tònica diferent a la que trobem a les vies veïnes, on l’adherència i les preses laterals o ínfimes, exigeixen una escalada mes tècnica.
Els espits estan be i les reunions equipades amb argolla, per si algú no vol caminar a la baixada.
Realment, no es una opció descabellada, doncs es una via rapida i si la rapelem, podrem fer-ne un altre. Si decidim sortir per dalt, ens quedaran uns bons metres de remuntar per terreny fàcil però exposat, fins les costes del Dou i segur que a algú se li pot fer pesat.
Naltros, acabem de remuntar fins lo mes amunt, sortint a peu fins el cim del Pollegó Inf., on trobem una visió de la vessant sud del Calderer espectacular. La vista de tota la cresta, el coll de l’enforcadura, i la riada de excursionistes ens deixen distrets una bona estona. Tips de vent i sol, amb les retines saturades de meravelles, baixem ràpidament per les costes fins la tartera i amb un 'plis plas' ens trobem al refu, on ens esperen els amics Jisus i J.M.
El meu company acaba per saturar la seva capacitat d'extasiament al descobrir que l'univers del Pedra te un altre galàxia en la vessant fosca i salvatge. La Nord. Encara no ha marxat i ja vol tornar.
Per acabar de odiar els bolets i la mare que els va parir, ens trobem una caravana que sembla agermanar esquiador amb boletaires, escaladors i tota mena de tristes criatures captives, que desprès de l’hora del pati, tornen a les seves cel•les de ciment.
Camí del Tro, sud del Pedraforca, allà on la roca es quasi preciosa.
150 m. de màxim VIa ben equipat. Algun friend per si de cas (nosaltres no en posem)
Julio Baeza i Carles Canós
De quasi el peu del Roget surt un camí que s’enfila directament fins a la vessant sud del Pollegó inferior. La pujada es sobtada, però el recorregut es curt i en poc més d’una hora ens estem encordant al peu de la via Camí del Tro.
Sempre he sentit que es una via maca o molt maca, però poca via en definitiva per justificar el viatge i la caminada.
Des de els primers metres veiem que la roca, les assegurances i l’ambient 'despejat' del entorn, ens oferiran un dia ple i que estava molt equivocat.
Avui vaig lligat a un company xilè, que mai ha estat al Pedra. Tot son exclamacions de joia. El tacte de la pedra, el sol que escalfa i la vista aèria ens acompanyen. Llàstima que una via tan bona no tingui 5 llargs mes...o 10!
5 llargs de roca excel•lent, que ressegueix unes fissures fugidisses que presenten un bon canto tota l’estona. Realment es una tònica diferent a la que trobem a les vies veïnes, on l’adherència i les preses laterals o ínfimes, exigeixen una escalada mes tècnica.
Els espits estan be i les reunions equipades amb argolla, per si algú no vol caminar a la baixada.
Realment, no es una opció descabellada, doncs es una via rapida i si la rapelem, podrem fer-ne un altre. Si decidim sortir per dalt, ens quedaran uns bons metres de remuntar per terreny fàcil però exposat, fins les costes del Dou i segur que a algú se li pot fer pesat.
Naltros, acabem de remuntar fins lo mes amunt, sortint a peu fins el cim del Pollegó Inf., on trobem una visió de la vessant sud del Calderer espectacular. La vista de tota la cresta, el coll de l’enforcadura, i la riada de excursionistes ens deixen distrets una bona estona. Tips de vent i sol, amb les retines saturades de meravelles, baixem ràpidament per les costes fins la tartera i amb un 'plis plas' ens trobem al refu, on ens esperen els amics Jisus i J.M.
Per acabar de odiar els bolets i la mare que els va parir, ens trobem una caravana que sembla agermanar esquiador amb boletaires, escaladors i tota mena de tristes criatures captives, que desprès de l’hora del pati, tornen a les seves cel•les de ciment.
Camí del Tro, sud del Pedraforca, allà on la roca es quasi preciosa.
150 m. de màxim VIa ben equipat. Algun friend per si de cas (nosaltres no en posem)
Julio Baeza i Carles Canós
Siii???, doncs ja mestas vomitant aquells rovellons que estaban tan bons i et va regalar un boletaire pixapins amb quatreperquatre!! kabronàs!! però de buen rollito...eh?
ResponEliminaJAJAJAJAJA, ho sabiaaaaa!!! No has trigat ni 5 minuts!!! Ja saps, es un llenguatge literari. En el fons es enveja!
ResponElimina