Graduat el Bes

Encara que a mitjans de juny ja l’havien donat per acabada, calia fer una mica més de neteja i col·locar alguna peça més i entretant, esperar a veure si sortia algun curiós que la volgués provar per tastar-la i fer un canvi d’impressió en quan a graduació.
En aquests afers, els dos germans a finals de setembre, tornen a polir una mica el terreny, i amb la fatalitat que en Martí pateix una caiguda. Aquesta no ha tingut conseqüències greus, encara que el mantindrà un temps apartat de la roca. Hores d’ara recupera ràpid i força bé. Es un noi fort i li agrada molt escalar, i això fa miracles.
Finalment, el quatre d’octubre, és Oscar Hernàndez que li fa el ‘tiento’, li acompanya Santi, i a jutjar per comentaris de Oscar, tot apunta que és una via per gaudir de valent.
Així dons, ja la teniu. Ara només cal buscar a qui enganyar.



tercer llarg



Obrint el quart llarg



Un bes sense por  Ressenya
Oberta: Josep Solé; Albert Santiago; Martí Santiago.

Comentaris