Ascensió a la cara N per la via Alemanya (sortida directa) en solitari. Escalada no molt difícil (tònica de III/IV amb passos de V), però de 1000 m de desnivell (resalt somital exclòs) i de considerable envergadura. El Triglav és una muntanya cèlebre per ser la gran paret més oriental de l’arc Alpí.
Surto del refugi Aliazev i la jornada m’exigeix 12 hores d’activitat sense entretenir-me gens ni mica: 1600 metres de desnivell repartits en 2 hores d’aproximació, 6 de via i 4 baixant els 1600 esmentats! Itinerari clàssic i relativament pitonat, de roca sovint delicada... El més difícil és no perdre’s.
Cordada perduda en la inmensitat de la cara N. (foto J. Jover)
També val la pena remarcar que diverses variants són possibles, tant per evitar alguns dels sectors complicats com per redreçar encara més el recorregut. Personalment intento seguir la via més lògica dins la línia general que marca l’esperó central. No disposo de ressenya i vaig fent el que puc, amb encigalades diverses però res greu. Segurament existeix alguna descripció, però el poc que he pogut trobar és en eslovè (aquesta gent són encara més cabrons que els catalans: escriuen en una llengua que només parlen 2 milions de persones, sembla mentida, amb lo fàcil que és entendre’s en anglès o espanyol)
De material porto 4 o 5 friends i 4 o 5 tascons. Acabo autoassegurant-me en 5 llargs i la resta vaig fent sense cordes.
Auto-foto de cim (foto J Jover)
El lloc, magnífic. Algú va dir que Eslovènia és la Suïssa dels Balcans i no és cap exageració. Parets de calcari blanc, valls verdes, poblets cuidats, relativament poc turisme. El Triglav és parc nacional i una passada de guapo. Els eslovens estan que no caguen amb la seva muntanya, cada dia de bo hi pugen dotzenes de persones per alguna de les diverses vies normals.
Joan
Cara N. del Triglav amb la via seguida. (foto J. Jover)
Surto del refugi Aliazev i la jornada m’exigeix 12 hores d’activitat sense entretenir-me gens ni mica: 1600 metres de desnivell repartits en 2 hores d’aproximació, 6 de via i 4 baixant els 1600 esmentats! Itinerari clàssic i relativament pitonat, de roca sovint delicada... El més difícil és no perdre’s.
Cordada perduda en la inmensitat de la cara N. (foto J. Jover)
També val la pena remarcar que diverses variants són possibles, tant per evitar alguns dels sectors complicats com per redreçar encara més el recorregut. Personalment intento seguir la via més lògica dins la línia general que marca l’esperó central. No disposo de ressenya i vaig fent el que puc, amb encigalades diverses però res greu. Segurament existeix alguna descripció, però el poc que he pogut trobar és en eslovè (aquesta gent són encara més cabrons que els catalans: escriuen en una llengua que només parlen 2 milions de persones, sembla mentida, amb lo fàcil que és entendre’s en anglès o espanyol)
De material porto 4 o 5 friends i 4 o 5 tascons. Acabo autoassegurant-me en 5 llargs i la resta vaig fent sense cordes.
Auto-foto de cim (foto J Jover)
El lloc, magnífic. Algú va dir que Eslovènia és la Suïssa dels Balcans i no és cap exageració. Parets de calcari blanc, valls verdes, poblets cuidats, relativament poc turisme. El Triglav és parc nacional i una passada de guapo. Els eslovens estan que no caguen amb la seva muntanya, cada dia de bo hi pugen dotzenes de persones per alguna de les diverses vies normals.
Bled, la capital turística del Triglav (foto J Jover)
Joan
Jordi, la resse ja està feta. La penjarem en la propera entrega I més consideràció i benevolència pels 4000 fàcils, que alguns dels meus clients estan encantats amb Allalin... Una altra cosa són els projectes personals, com el Triglav Eslovenia recomanable a tope, guapo i força tranquil. Per altra banda fa il·lusió pensar que fa 4 dies estaven ocupats per un altre pais i que des de 1991, després dun referendum dautodeterminació, són una nació lliure i integrada a la CE... Convida a pensar tot això!
ResponEliminaEi Joan, felicitats per aquesta aventura, deu ser apoteòsica la paret. Vaig anar a aquesta muntanya fa dos anys pujant-hi també des del mateix refugi, però agafant després el camí normal (ferrada). Vaig fer una circular baixant per la banda NE de la muntanya. Tinc un llibre descalada força bo (també en eslovè, és clar - són la repera aquesta gent!) que mhavia comprat poc abans, hi ha fotos amb totes les vies dels diferents massissos dallà. Si tinteressa, et puc escanejar-ne alguna pàgina. Salut i força
ResponEliminaWolfgang, si a la teva guia hi surt algun cròquis o foto de la paret amb el traçat de la via alemanya i variants, si que magradaria. Gràcies si ho pots escanejar i enviar Jordi, no tinc paraules... Però ni que fos el tercer an-tri-crist de Nostradamus, pobre de mi
ResponEliminaJoan, revisant les cròniques alpinístiques del Vèrtex, el malaguanyat Enric Font assegura que ell mateix en companyia den Ramon Bramona van fer lany 1972 la 1a nacional de la via dels Bavaresos (Bavarska Smer) -la part de baix de la via que vas fer-, mentre que aquell mateix any va ser en Josep Manel Anglada i en Heinz Pokorski que van fer la 1a nacional de la sortida dels alemanys. A mi no em consta que aquesta via lhagi fet gaire gent de casa nostra, excepte potser aquesta ascensió que crec recordar que va realitzar lEmilio Albir. I tot fa suposar que la teva deu ser la 1a nacional en solitari; és en tot cas una dada que aquí queda per anar construint la història de lalpinisme al nostre país. És interessant de tant en tant tornar la vista enrere perquè aleshores coincidim amb les gestes dels qui han estat part daquesta història i en alguns casos àdhuc els nostres mestres o els qui ens han inspirat. Mirar de tant enrere ens pot servir per entendre millor on som nosaltres en cada moment. Tot indica, doncs, que aquesta ascensió teva entra a formar part daquesta història de lalpinisme català.
ResponEliminaGràcies per aquesta repasada bibliogràfica, Jordi. Avui hem anat a Arenys per a donar suport a la consulta per la independència, una jornada històrica realment, ha sigut emocionant veure gent vinguda de tot el Principat recolsant aquesta iniciativa pionera! El cas és que pasejant pels carrers he coincidit amb lAnglada i hem parlat una estona, hauria pogut comentar-li això del Triglav però no hi he caigut...
ResponElimina