Volíem començar amb la via Tsering, que ens havien recomanat a tots dos, però una altre cordada just al davant va fer que comencéssim amb la que teníem previst com a segona via, que és la Kai. Les dues ha sigut equipades per Joan Miquel Dalmau & Co.
La Kai comença fàcil (3 i 4/5) amb poques xapes, i alguna que altre llastreta. La tercera tirada en canvi té un parell de passos de 6a obligats (que per mi és més), el primer d'ells amb les xapes lluny, la roca dubtosa, en fi... el segon es pot fer amb un pas de baga molt estirat. El 6b que indica la ressenya es pot fer en A0. L'equipament és sòlid, però obliga a escalar entre xapes.
Per buscar el ràpel d'aquesta via s'ha de flanquejar un esperó cimer, i després baixar per terreny relliscós però amb bons boixos fins al ràpel. Es un ràpel de menys de 50m i un altre de gairebé 60. El primer ràpel té molta pedra i llastreta solta, s'ha d'anar amb molt de compte.
La segona via, la Tsering a l'agulla del Rat Penat, és un festival de xapes, una mica massa i tot. L'entrada de la primera tirada és lo més difícil (6b en lliure - diuen, no ho vam provar...) de la via i també és una mica lletja, però de seguida arribes a una placa de puro 'disfrute', màxim obligat potser 5è, en lliure potser. La segona tirada és més fàcil de 4+, mentres la tercera per mi és la tirada estrella, 5+ amb algun passet de 6a, roca excel•lent, i molt assegurada.
He llegit en algun comentari d’Internet que la roca d'aquesta via és entre mediocre-regular i força bona, però la veritat és que no sé ben bé d'on han tret aquesta (des-) qualificació. Per nosaltres, la roca era boníssima, però tampoc no era difícil després de la primera via amb roca bastant lleprosa...
El ràpel, el mateix que la la Kai, però directe des del final de la quarta tirada (que és un bony de 10m de 3er, sense xapes, això sí).
Resum:
Sector Cavall Bernat, 11.7.2009
Via Kai, 135 m 6b/6a/A0, ben equipada però que obliga a escalar entre xapes, i una fissura per posar-hi un microfriend tipus C3 (verd). Roca no tant bona a trossos.
Via Tsering, 120 m 6b/5/A0 hiperequipada i molt bona roca
Joan Miquel i Wolfgang
La Kai comença fàcil (3 i 4/5) amb poques xapes, i alguna que altre llastreta. La tercera tirada en canvi té un parell de passos de 6a obligats (que per mi és més), el primer d'ells amb les xapes lluny, la roca dubtosa, en fi... el segon es pot fer amb un pas de baga molt estirat. El 6b que indica la ressenya es pot fer en A0. L'equipament és sòlid, però obliga a escalar entre xapes.
Per buscar el ràpel d'aquesta via s'ha de flanquejar un esperó cimer, i després baixar per terreny relliscós però amb bons boixos fins al ràpel. Es un ràpel de menys de 50m i un altre de gairebé 60. El primer ràpel té molta pedra i llastreta solta, s'ha d'anar amb molt de compte.
La segona via, la Tsering a l'agulla del Rat Penat, és un festival de xapes, una mica massa i tot. L'entrada de la primera tirada és lo més difícil (6b en lliure - diuen, no ho vam provar...) de la via i també és una mica lletja, però de seguida arribes a una placa de puro 'disfrute', màxim obligat potser 5è, en lliure potser. La segona tirada és més fàcil de 4+, mentres la tercera per mi és la tirada estrella, 5+ amb algun passet de 6a, roca excel•lent, i molt assegurada.
He llegit en algun comentari d’Internet que la roca d'aquesta via és entre mediocre-regular i força bona, però la veritat és que no sé ben bé d'on han tret aquesta (des-) qualificació. Per nosaltres, la roca era boníssima, però tampoc no era difícil després de la primera via amb roca bastant lleprosa...
El ràpel, el mateix que la la Kai, però directe des del final de la quarta tirada (que és un bony de 10m de 3er, sense xapes, això sí).
Resum:
Sector Cavall Bernat, 11.7.2009
Via Kai, 135 m 6b/6a/A0, ben equipada però que obliga a escalar entre xapes, i una fissura per posar-hi un microfriend tipus C3 (verd). Roca no tant bona a trossos.
Via Tsering, 120 m 6b/5/A0 hiperequipada i molt bona roca
Joan Miquel i Wolfgang
Hombre, la Tsering tiene roca muy adherente, pero con costras que saltan que da gusto. Si vas picando hay un montón de lajas que suenan a hueco. De hecho el A0 del 3er lago se suele hacer así por la calidad de la roca y en el segundo largo tampoco mata en su segunda mitad. Decir que la roca es excelente me parece excesivo. La trepada del final también da algo de respeto al no tener seguros, porque de excelente la roca, nada de nada. Y dan fé algunos parabolts que apenas han expansionado (veáse por ejemplo uno en la tercerca R) Ahora bien, seguro que todo depende con qué la compares, el otro dia hice la Stromberg y la solidez de la roca estaba a años luz de esta. Ahora bien si acababas de hacer la Kai y era muy cutre igual esto te pareció el paraiso. Para mi la roca es adhente pero en bastantes tramos costrosa y no será raro que arranques lajas si no miras donde te coges. El tercer lago, si te coges a todo lo que hay no creo que sea ni 6a, pero ¡a ver quien se atreve!!!! Saludos y gracias por la info del blog.
ResponElimina